Acceso usuarios
Lourdes Rocío Terrón-Híjar, Argelia Gómez-Ávila
La fibromiàlgia (FM) és una malaltia amb una extensa simptomatologia que abasta el dolor generalitzat, alteració del somni, ment dispersa, mal de cap, canvis d’humor, hipersensibilitat sensorial, etc., incloent-hi quadres de depressió, angoixa i ansietat. El dolor no solament és una cosa física, sinó que es vincula a dimensions cognitives i emocionals, i cada persona ho experimenta de manera diferent. Objectiu: comprendre l’experiència d’una dona amb FM davant la percepció i valoració dels seus símptomes, el seu rol de gènere i el seu afrontament de les limitacions que aquesta malaltia li produeix. Mètode: paradigma qualitatiu amb marc interpretatiu. Material: entrevista semiestructurada a una dona de 56 anys amb un diagnòstic de fibromiàlgia, radicada a Ciutat de Mèxic. Resultats: van sorgir quatre categories: 1) Pèrdues i barreres físiques, 2) Limitació del rol mare/emmanilla, 3) La doble invisibilització dels símptomes i 4) Estratègies per a recuperar autonomia i gestionar les emocions. Conclusions: la falta de visibilització d’aquesta malaltia repercuteix no sols en el diagnòstic i tractament, sinó en àmbits familiars i socials, on la comprensió davant les vivències de les pacients es complica al no comptar amb informació i coneixements suficients. L’enfocament de gènere permet reconèixer que els rols socials assignats a les dones, com ser mestresses de casa i cuidadores de membres de la família, compliquen l’atenció i descans que poden tenir durant les crisis de dolor. De la mateixa manera, tenen un impacte en la percepció de la societat quan no poden complir amb aquests rols.
