Acceso usuarios
Camila Alarcón Catalán, Sofía Romero Marchant, Marisa Villagran Becerra
, Paula Cabello Hidalgo, Barbara Padilla González
Objetivo. El objetivo del estudio fue describir la experiencia durante la atención hospitalaria de gestantes de primer trimestre ingresadas por aborto espontáneo y sus vivencias luego del alta postaborto. Método. Estudio cualitativo con muestreo no probabilístico. Se utilizó la base de datos de un hospital de alta complejidad de Santiago de Chile, siendo el tamaño muestral de 9 participantes definido por el criterio de saturación. Se recolectaron los datos con una entrevista semiestructurada y se procesaron realizando análisis narrativo. Resultados. Fueron categorías identificadas: emociones y sentimientos de las madres relacionadas al aborto, que incluye el rechazo del embarazo, el miedo a otra gestación y la vivencia emocional de las parejas. Otra categoría fue la relación interpersonal con prestadores, pareja y familia, en la que se destacó el trato a la usuaria, el prejuicio sobre la causa del aborto, la cantidad y calidad de información entregada sobre el diagnóstico y los procedimientos; también se reconocieron los ritos en los primeros días postaborto y el estado psicológico de la mujer posterior al aborto. Fue una categoría emergente la visión social del aborto voluntario. Conclusión. Las habilidades comunicacionales del profesional y la capacidad de acompañar la experiencia emocional ante la pérdida reproductiva influyen en la salud mental, el proceso de duelo y la valoración de la madre sobre la calidad de la atención. El seguimiento de la condición psicológica de la usuaria es insuficiente.
Aim. The objective of the study was to describe the experience during hospital care of first trimester pregnant women admitted for spontaneous abortion and their experiences after post-abortion discharge. Method. Qualitative study with non-probabilistic sampling. The database of a high-complexity hospital in Santiago de Chile was used, with the sample size being 9 participants defined by the saturation criterion. Data were collected with a semi-structured interview and processed by performing narrative analysis. Results. Categories were identified: Emotions and feelings of mothers related to abortion, which includes rejection of pregnancy, fear of another pregnancy and the emotional experience of couples. Another category was the Interpersonal relationship between providers, couples and family, which highlights the treatment of the user, prejudice about the cause of abortion, the quantity and quality of information provided about the diagnosis and procedures. The rituals in the first days after abortion and the psychological state of the woman after the abortion were also recognized. The social vision of voluntary abortion was an emerging category. Conclusion. The communication skills of the professional and the ability to accompany the emotional experience of reproductive loss influence mental health, the grieving process and the mother's assessment of the quality of care. Monitoring of the user’s psychological condition is insufficient.
Objectiu. L’objectiu de l’estudi va ser descriure l’experiència durant l’atenció hospitalària de gestants de primer trimestre ingressades per avortament espontani i les seves vivències després de l’alta post avortament. Mètode. Estudi qualitatiu amb mostreig no probabilístic. Es va utilitzar la base de dades d’un hospital d’alta complexitat de Santiago de Xile, sent la grandària mostral de 9 participants definit pel criteri de saturació. Es van recol·lectar les dades mitjançant una entrevista semiestructurada i es van processar realitzant anàlisi narrativa. Resultats. Es van identificar les següents categories: Emocions i sentiments de les mares relacionades amb l’avortament, que inclou el rebuig de l’embaràs, la por a una altra gestació i la vivència emocional de les parelles. Una altra categoria fou la Relació interpersonal amb prestadors, parella i família, en la qual destaca el tracte ofert a la usuària, el prejudici sobre la causa de l’avortament, la quantitat i qualitat d’informació lliurada sobre el diagnòstic i els procediments; també es van reconèixer els ritus en els primers dies post avortament l’estat psicològic de la dona posterior a l’avortament. Fou una categoria emergent la visió social de l’avortament voluntari. Conclusió. Les habilitats comunicacionals del professional i la capacitat d’acompanyar l’experiència emocional davant la pèrdua reproductiva, influeix en la salut mental, en el procés de dol i en la valoració de la mare sobre la qualitat de l’atenció. El seguiment de la condició psicològica de la usuària és insuficient.
