Acceso usuarios
[1]
;
Contreras-Moreira, Valentina
[1]
;
Díaz-Caro, Ignacia
[1]
;
Gálvez-Cáceres, Ashlie
[1]
;
González-Meza, Kristel
[1]
;
Maldonado-Medina, Paula
[1]
;
Toro-Martínez, Tiare
[1]
;
Vargas-Zapata, Javiera
[1]
;
Jara-Rosales, Sergio
[1]
Objetivo. Analizar la literatura publicada entre los años 2012 y 2022 sobre violencia de género en estudiantes y comunidades universitarias del continente americano. Material y método. Revisión bibliográfica en las bases de datos PubMed, Scielo, Google Scholar y EBSCO. Utilizando los términos DeCS «violencia de género», «universidad», «estudiantes» y «docentes», en inglés y español; con el operador booleano «AND». Los filtros fueron: artículos originales, revisiones, artículos publicados entre los años 2012-2022 y artículos en español e inglés. Resultados. 13 artículos seleccionados de México, Argentina, Brasil, Chile y Estados Unidos. Los factores de riesgo para sufrir violencia de género son de tipo social, económico, familiar, cultural, religioso y personal. Los tipos de violencia de género que predominan son la física, sexual y psicológica. Los comités internos y los protocolos en las universidades son escasos y los existentes son ineficientes. Conclusiones. Los principales factores de riesgo en estudiantes universitarios son la crianza, los roles de género y el factor económico. Es necesario indagar sobre la violencia de género, principalmente la psicológica, que es la más reiterativa. Los comités y protocolos resultan precarios, sin estándares que proporcionen una adecuada protección a las víctimas, no cumpliendo con la necesidad de apoyo y/o condena de estas situaciones. Urge la necesidad de ejecutar programas de prevención y denuncia, así como de capacitar a toda la comunidad universitaria sobre violencia de género.
Objectiu. Analitzar la literatura publicada entre els anys 2012 i 2022 sobre violència de gènere en estudiants i comunitats universitàries del continent americà. Material I Mètode. Revisió bibliogràfica en les bases de dades PubMed, Scielo, Google Scholar i EBSCO. Utilitzant els termes DeCS: «violència de gènere», «universitat», «estudiants» i «docents», en anglès i espanyol; amb l'operador booleà «AND». Els filtres van ser: articles originals, revisions, articles publicats entre els anys 2012-2022 i articles en espanyol i anglès. Resultats. 13 articles seleccionats de Mèxic, l’Argentina, el Brasil, Xile i els Estats Units. Els factors de risc per a sofrir violència de gènere són de tipus social, econòmic, familiar, cultural, religiós i personal. Els tipus de violència de gènere que predominen són la física, sexual i psicològica. Els comitès interns i els protocols en les universitats són escassos i els existents són ineficients. Conclusions. Els principals factors de risc en estudiants universitaris són la criança, els rols de gènere i el factor econòmic. És necessari indagar sobre la violència de gènere, principalment la psicològica, que és la més reiterativa. Els comitès i protocols resulten precaris, sense estàndards que proporcionin una correcta protecció a les víctimes, no complint amb la necessitat de suport i/o condemna d’aquestes situacions. Urgeix la necessitat d’executar programes de prevenció i denúncia, així com de capacitar a tota la comunitat universitària sobre violència de gènere.
Objective. To analyze the literature published between 2012 and 2022 on gender violence in students and university communities in the Americas, its risk factors, manifestations and existence of committees or protocols that address this issue. Material and method. Bibliographic review in databases: PubMed, Scielo, Google Scholar and EBSCO. Using the terms DeCS: «gender violence», «university», «students» and «teachers», in English and Spanish; with the Boolean operator «AND». The filters were: original articles, reviews, articles published between 2012-2022 and articles in English and Spanish. Results. 13 articles were selected, from: Mexico, Argentina, Brazil, Chile, and the United States. The risk factors for suffering gender violence are social, economic, family, cultural, religious, and personal. The predominant types of gender violence are physical, sexual, and psychological. Internal committees and protocols in universities are scarce and the existing ones are inefficient. Conclusions. The main risk factors in university students are upbringing, gender roles and the economic factor. It is necessary to investigate gender violence, mainly psychological violence, which is the most recurrent. The committees and protocols are precarious, without standards that provide proper protection to the victims, not fulfilling the need for support and/or condemnation of these situations. There is an urgent need to implement prevention and denunciation programs as well as to train the entire university communities on gender violence.
