Acceso usuarios
María de Lourdes Alejandra Miranda Herrera
, Andrés Alcalá Rodríguez
A partir de la reconstrucción del discurso presente en dos recomendaciones emitidas por la Comisión Estatal de Derechos Humanos de San Luis Potosí en donde existe pérdida perinatal y muerte materna, el presente artículo pretende analizar la dimensión institucional de la violencia obstétrica dentro de las autoridades de salud del Estado de San Luis Potosí, México. El análisis involucra, por un lado, la conceptualización de la violencia obstétrica como la acumulación de violencias sistemáticas que atraviesan las mujeres como resultado de fallas estructurales que no se reducen al ámbito hospitalario, sino que inciden en la vida comunitaria y política de las mujeres. De otro lado, implica analizar el tipo específico de derechos humanos violados a partir de la violencia obstétrica en los niveles y dimensiones señaladas. Para la elaboración del presente se utilizó metodología con enfoque cualitativo a través de la selección y análisis de información proveniente de fuentes secundarias a partir de dos recomendaciones emitidas por la CEDH del Estado de San Luis Potosí. Los parámetros para realizar la discriminación de las recomendaciones analizadas se basaron en el contenido de los relatos respecto a las dimensiones mencionadas y así mismo por la gravedad de las violaciones cometidas. Para la selección de los casos se analizaron los contenidos de los relatos y la calidad de las recomendaciones contrastándolas con la teoría sobre género e instituciones. Para la elaboración del presente se utilizó metodología con enfoque cualitativo a través de la selección y análisis de información proveniente de fuentes secundarias a partir de dos recomendaciones emitidas por la CEDH del estado de San Luis Potosí. Los parámetros para realizar la discriminación de las recomendaciones analizadas se basaron en el contenido de los relatos respecto a las dimensiones mencionadas y así mismo por la gravedad de las violaciones cometidas. Para la selección de los casos se analizaron los contenidos de los relatos y la calidad de las recomendaciones contrastándolas con la teoría sobre género e instituciones.
Towards the language analysis performed on two recommendations issued by the local human rights commission located in San Luis Potosí, México, this paper pretends to uncover the institutional dimension of obstetric violence which acts on a local level of health authorities. The analysis stands by a concept of obstetric violence as a systematic violences accumulation committed on the women’s bodies produced by an (undiminished) hospital-structural failure; but also, a poor performs on the medical state public services affected by the communitarian and political life of those women. This analysis also involves the human rights dimension of women on this form of violence, which stands on the before said, local level of healthcare public system. The research was structured with a qualitative approach through the selection of secondary information sources towards two recommendations issued by the human rights’ local authority. The information sources were purely based on the content of the violations present on each document, taking on consideration the human right gross violations and the quality of the recommendations.
A partir de la reconstrucció del discurs present en dues recomanacions emeses per la Comissió Estatal de Drets Humans de Sant Lluís Potosí on existeix pèrdua perinatal i mort materna, el present article pretén analitzar la dimensió institucional de la violència obstètrica dins de les autoritats de salut de l’Estat de Sant Lluís Potosí, Mèxic. L’anàlisi involucra, per un costat, la conceptualització de la violència obstètrica com l’acumulació de violències sistèmiques que travessen les dones com a resultat de falles estructurals que no es redueixen a l’àmbit hospitalari, sinó que incideixen en la vida comunitària i política de les dones. D’un altre costat, implica analitzar el tipus específic de drets humans violats a partir de la violència obstètrica en els nivells i dimensiones assenyalades. Per a l’elaboració del present article es va utilitzar metodologia amb enfocament qualitatiu a través de la selecció i anàlisi d’informació provinent de fonts secundàries a partir de dues recomanacions emeses por la CEDH de l’Estat de Sant Lluís Potosí. Els paràmetres per a realitzar la discriminació de les recomanacions analitzades es van basar en el contingut dels relats respecte a les dimensiones esmentades i així mateix por la gravetat de les violacions comeses. Per a la selecció dels casos es van analitzar els continguts dels relats i la qualitat de les recomanacions contrastant-les amb la teoria sobre gènere i institucions. Per a l'elaboració del present es va utilitzar metodologia amb enfocament qualitatiu a través de la selecció i l'anàlisi d'informació provinent de fonts secundàries a partir de dues recomanacions emeses per la CEDH de l'estat de San Luis Potosí. Els paràmetres per fer la discriminació de les recomanacions analitzades es van basar en el contingut dels relats respecte a les dimensions esmentades i així mateix per la gravetat de les violacions comeses. Per a la selecció dels casos es van analitzar els continguts dels relats i la qualitat de les recomanacions contrastant-les amb la teoria sobre gènere i institucions.
