Acceso usuarios
Maria Clavé Giménez, Laura Pérez Palma
ntroducció: La hipermobilitat articular (HA) es defineix com el moviment més enllà del normal en una articulació causant una menor rigidesa. Els nens són més hipermòbils que els adults, mantenint una relació inversa amb l’edat. Per al seu diagnòstic s’utilitza els criteris de Beigthon avaluant la mobilitat d’extremitats superiors i els de LLAS per les extremitats inferiors. La flexi- bilitat articular s’associa amb el canvi de posició del peu, creant alteracions biomecàniques.
Objectius: Determinar el tractament més efectiu per la síndrome d’hipermobilitat articular ge- neralitzada en nens, així com analitzar els diferents tractaments utilitzats per aquesta síndrome i realitzar un protocol d’acció podològica.
Material i mètodes: Es realitza una cerca sistèmica en les bases de dades de Medline, Scopus, Dialnet i Scielo fins al març del 2022. Es van seleccionar un total de 35 articles per la realització del treball.
Resultats: L’anàlisi dels articles seleccionats mostren que el tractament més usat és el multidis- ciplinari enfront del fisioterapèutic. El dolor percebut pel nen és el criteri més valorat, aconse- guint una satisfacció en diferent percentatge en cada programari. En els estudis utilitzats EVA es veu un 63% de millora amb un multidisciplinari en vers a un 36%-39% d’un fisioterapèutic.
Referent a la relació entre la HA i peu pla flexible (PPF) tots els autors estan d’acord en la seva correlació i en la major part, en el bon resultat del seu tractament.
Conclusions: El tractament més efectiu és un multidisciplinari format per un fisioterapeuta, te- rapeuta ocupacional, psicòleg, pediatra i podòleg. Tot i d’existir-ne d’altres.
Introduction: joint hypermobility is defined as movement beyond normal in a joint causing less rigidity. Children are more hypermobile than adults, maintaining an inverse relationship with age. For diagnosis, Beigthon criteria are used assessing the mobility of higher limbs and LLAS for the lower extremities. Articular flexibility is associated with chan- ging foot position, creating biomechanical alterations.
Objectives: Determine the most effective treatment for generalized joint hypermobility syndrome in children, as well as analyzing the different treatments used for this syndrome and perform a pediatric action protocol.
Material and Methods: A systemic search is conducted in the databases of Medline, Scopus, Dialnet and Scielo until March 2022. A total of 35 articles were selected for the work.
Results: The analysis of selected articles shows that the most used treatment is multidisciplinary versus physiothera- peutic. The pain perceived by the child is the most valued criterion, achieving a different percentage of satisfaction in each program. In the studies used EVA, 63% is improved with a multidisciplinary verse to 36%-39% of a physiothera- peutic. Regarding the relationship between HA and flexible flat foot (PPF) all the authors agree on their correlation and for the most part, on the good outcome of their treatment.
Conclusions: The most effective treatment is a multidisciplinary formed with physiotherapist, occupational therapist, psychologist, pediatrician, and podiatrist. Although, there are others.
