Acceso usuarios
Sandra Gutierrez Espada, Elena de Planell i Mas
Introducció: Els ossos supernumeraris són estructures ossificades accessòries, generalment congènites, situades pròximes a un altre os o una articulació, inclús es poden trobar, com els sesamoides, en el recorregut d’un tendó. Normalment, són asimptomàtics, s’exposen diferent tipologia d’ossicles que estan més predisposats a patir processos patològics com l ’os trigonum, l’os vesalianum, el navicular accessori, el talus secundarius, l’os subtibiale i el peroneus longus.
Objectius: Conèixer la diferent simptomatologia dels ossicles accessoris simptomàtics en el peu. Determinar les proves per imatge per realitzar un diagnòstic dels ossicles accessoris.
Categoritzar el pla de tractament pels ossicles accessoris simptomàtics del peu.
Materials i mètodes: S’han realitzat 6 fórmules de cerca bibliogràfica a les bases de dades mè- diques Pubmed i Scopus dels últims cinc anys, una per os.
Resultats: Van incloure’s 39 articles que es disposaren en taules diferenciades per ossicle on es presenta principalment la simptomatologia, l’origen, la clínica, les proves per imatge i el tracta- ment.
Conclusions: el dolor i l’edema són presents en tots els ossicles accessoris simptomàtics, amb diferents afectacions circumdants intrínseques a cadascun. La prova per imatge per excel·lèn- cia és la radiografia tot i que es secunden d’altres proves complementàries que mostren l’estat dels teixits tous adjacents. El tractament inicial té un abordatge conservador multidisciplinari on l’objectiu principal és fer desaparèixer la simptomatologia. Si aquest enfocament conserva- dor fracassa, és ostensible que la cirurgia artroscòpica amb exèresis de l’ossicle serà d’elecció.
Introduction: Supernumerary bones are accessory ossified structures, usually congenital, located close to another bone or joint, and can even be found, like sesamoids, namely in the path of a tendon. They usually are asymptoma- tic, this paper is exposing different types of ossicles that are more prone to pathological processes such as os trigo- num, os vesalianum, accessory navicular, talus secundarius, os subtibiale and peroneus longus.
Objectives: Aknowledge the different symptomatology of the symptomatic accessory ossicles in the foot. Determine imaging tests in order to diagnose accessory ossicles. Categorize the treatment plan for symptomatic accessory foot ossicles.
Materials and methods: 6 bibliographic search formulas were used in Pubmed and Scopus medical databases over the last five years, one per bone.
Results: We included 39 articles that were organized in differentiated tables by ossicle where the main symptoms, ori- gin, clinic, imaging tests and treatment are presented.
Conclusions: Pain and edema are present in all symptomatic accessory ossicles, with different surrounding conditions intrinsic to each one of them. The quintessential imaging test is X-ray, although it is supported by other complemen- tary tests that show the condition of adjacent soft tissues. The initial treatment has a conservative multidisciplinary approach where the main goal is to eliminate the symptoms. If this conservative approach fails, it is clear that arth- roscopic surgery with excision of the ossicle will be the choice
