Acceso usuarios
Lilivale Shumba, Julia Mutambara, Chipo Hungwe
Objetivo. Este estudio identifica y analiza el impacto de la reparación de la fístula en el restablecimiento de la dignidad de las mujeres y sus estrategias para afrontar dicha patología o los métodos de adaptación a la sociedad. El estudio es fundamental dados los efectos negativos de la fístula en la identidad de las mujeres y sus seres queridos. Materiales y métodos. La investigación se basó en un estudio de casos cualitativo que utilizó un muestreo intencional para seleccionar a las participantes de las entrevistas en profundidad con 7 mujeres (de entre 17 y 42 años). Los datos se agruparon en temas y se analizaron. El análisis temático identificó como temas principales: la experiencia negativa, el estigma y las estrategias de afrontamiento positivas que facilitan la adaptación adecuada. Discusión y conclusiones. El estigma social continúa incluso después de la intervención quirúrgica y es el principal reto con el que los participantes tienen que lidiar a diario, afectando al nivel de integración en la comunidad. También amenazó el grado en que las supervivientes de la fístula pueden ser percibidas y se perciben a sí mismas como «dignas». Las participantes se enfrentaron a problemas de salud mental como la ira, la tristeza, la depresión, la ansiedad, el estrés y la vergüenza. Sin embargo, los participantes reconocieron que, gracias al apoyo de la familia, los programas de empoderamiento y el apoyo de la comunidad, estaban volviendo poco a poco a su vida normal.
Objectiu. Aquest estudi identifica i analitza l’impacte de la reparació de la fístula en el restabliment de la dignitat de les dones i les seves estratègies d’afrontament o mètodes d’adaptació a la societat. L’estudi és fonamental donats els efectes negatius de la fístula en la identitat de les dones i els seus éssers estimats. Materials i mètodes. L’estudi es va basar en un estudi de casos qualitatiu que va utilitzar un mostreig intencional per a seleccionar a les participants de les entrevistes en profunditat amb 7 dones (d’entre 17 i 42 anys). Les dades es van agrupar en temes i es van analitzar. L’anàlisi temàtica va identificar com a temes principals: l’experiència negativa, l’estigma i les estratègies d’afrontament positives que faciliten l’adaptació adequada. Discussió i conclusions. L’estigma social continua fins i tot després de la intervenció quirúrgica i és el principal repte amb el qual els participants han de lidiar diàriament, afectant el nivell d’integració en la comunitat. També afecta el grau en què les supervivents de la fístula poden ser percebudes i es perceben a si mateixes com a «dignes». Les participants es van enfrontar a problemes de salut mental com la ira, la tristesa, la depressió, l’ansietat, l’estrès i la vergonya. No obstant això, les participants van reconèixer que, gràcies al suport de la família, els programes d’empoderament i el suport de la comunitat, estaven tornant a poc a poc a la seva vida normal.
Objective. This study identifies and analyses the impact of fistula repair towards the restoration of women’s dignity and their coping strategies or methods of adjustment to society. The study is critical given the negative effects of fistula on the identities of women and their loved ones. Materials And Methods. The study employed a qualitative case study which used purposive sampling to select participants for in-depth interviews with seven women (age range 17 to 42). Data were grouped into themes and analysed. Thematic analysis identified the main themes as; negative experience, stigma and positive coping strategies facilitating proper adjustment. Discussion And Conclusions. Social stigma continues even after surgery and is the major challenge that participants have to deal with daily affecting the level of integration into the community. It also threatened the extent to which fistula survivors can be perceived and perceive themselves as ‘dignified’. Participants faced mental health challenges like anger, sadness, depression, anxiety, stress and shame. However, participants acknowledged that through family support, empowerment programmes and community support, they were slowly getting back to their normal lives.
