Acceso usuarios
María Carolina Farías Rodríguez, Natalia Magnone Alemán
Objetivo. El objetivo de este artículo es discutir las dificultades que la normativa sobre la violencia obstétrica acarrea para el abordaje estructural del problema, así como analizar los desafíos que imprime para la protección de los derechos reproductivos de las mujeres. Materiales y métodos. análisis de contenido de la normativa sancionada en Uruguay en torno a los derechos reproductivos y la violencia basada en género, triangulando con el análisis de las entrevistas en profundidad realizadas a abogadas especializadas en violencia obstétrica. Resultados y Discusión. Si bien en Uruguay la violencia obstétrica está definida legalmente e integrada como una expresión de la violencia basada en género, se constatan dificultades para su implementación en el ámbito sanitario y judicial. En nuestro estudio encontramos que la normativa vigente establece premisas vagas y sin lineamientos claros para la prevención y sanción de la violencia obstétrica. Por otra parte, evidenciamos que, si bien hace más de cuatro años que se la definió en la estructura legal, todavía no ha sido integrada en la jurisprudencia uruguaya. Por su parte, el ámbito sanitario tiende a desconocer la existencia de la violencia obstétrica, y cuando la aborda, lo hace cómo un problema meramente relacional entre profesionales y usuarias. Conclusiones. Para la construcción de políticas públicas que prevengan la generación de estas violencias, es necesario tener en cuenta las dinámicas estructurales que gobiernan las prácticas asistenciales y jurídicas. Debemos dejar de concebir las situaciones de violencia obstétrica cómo meros problemas relacionales y entender que responde a las lógicas sociales que producen la violencia basada en género.
Objectius. L’objectiu d’aquest article és explorar les dificultats que la normativa sobre la violència obstètrica implica per a l’abordatge estructural del problema, així com analitzar els desafiaments que imprimeix per a la protecció dels drets reproductius de les dones. Materials i mètodes. Anàlisi de contingut de la normativa de l’Uruguai entorn dels drets reproductius i la violència basada en gènere, combinat amb l’anàlisi de les entrevistes en profunditat realitzades a advocades especialitzades en violència obstètrica. Resultats i Discussió. Si bé a l’Uruguai la violència obstètrica està definida legalment i integrada com una expressió de la violència de gènere, es constaten dificultats per a la seva implementació en l’àmbit sanitari i judicial. En el nostre estudi trobem que la normativa vigent estableix premisses vagues i sense línies d’actuació clares per a la prevenció i sanció de la violència obstètrica. D’altra banda, evidenciem que, si bé fa més de quatre anys que es va definir en l’estructura legal, encara no ha estat integrada en la jurisprudència uruguaiana. Per la seva part, l’àmbit sanitari tendeix a desconèixer l’existència de la violència obstètrica, i quan l’aborda, ho fa com un problema merament relacional entre professionals i usuàries. Conclusions. Per a la construcció de polítiques públiques que previnguin la generació d’aquestes violències, cal tenir en compte les dinàmiques estructurals que governen les pràctiques assistencials i jurídiques. Cal deixar de concebre les situacions de violència obstètrica com un problema merament relacional i entendre que respon a les lògiques socials que produeixen la violència basada en el gènere.
Aim. The aim of this article is to discuss the difficulties that the regulations on obstetric violence pose for a more structural approach to the problem, and to analyze the challenges they pose for women's reproductive rights. Materials and Methods. Our materials and methods include the content analysis of the regulations set forth in Uruguay regarding reproductive rights and gender-based violence in conjunction with the analysis of in-depth interviews conducted with lawyers specialized in obstetric violence. Results and Discussion. Although in Uruguay obstetric violence is legally defined and integrated as a further expression of gender-based violence, there are still difficulties with the implementation in the healthcare and judicial spheres. In our study, we found that current regulations establish vague premises without clear guidelines for the prevention and punishment of obstetric violence. On the other hand, we found that, although it was defined in the legal structure over four years ago, it has not yet been integrated into Uruguayan jurisprudence. Meanwhile, the healthcare field tends to ignore the existence of obstetric violence, but when it does address it, it does so as a merely relational problem between professionals and users. Conclusions. We propose that, in order to create public policies that prevent the emergence of this violence, it is necessary to take into account the structural dynamics that govern healthcare and legal practices. We must stop perceiving obstetric violence situations as merely relational problems and understand that they respond to the social rationales that cause gender-based violence.
