Acceso usuarios
Jimena Lucero Guevara Delgado
Objetivo. Explorar la experiencia de maternidad en mujeres ejecutivas de Lima Metropolitana. Metodología. El estudio tiene un abordaje cualitativo fenomenológico, lo que permitió profundizar en cómo mujeres con altos cargos empresariales concilian su vida laboral y familiar. Fueron 7 participantes y los datos se obtuvieron a través de entrevistas semiestructuradas grabadas, previo consentimiento de las madres. Resultado. El análisis de datos se determinó bajo el diseño fenomenológico, el cual mostró que la experiencia de maternidad de estas mujeres está caracterizada por la presencia de sentimientos de culpa a la par del amor incondicional hacia su familia e hijos. Asimismo, las madres de este estudio cuentan con agentes auxiliares que les permiten armonizar el trabajo y la familia. Por una parte, sus parejas, quienes mantienen un rol activo en la crianza de los niños y labores domésticas; y, por la otra, el apoyo externo de niñeras, que suelen ser contratadas para realizar tareas tradicionalmente asignadas a la mujer. A su vez, se determinó que existen características contextuales que facilitan la convergencia entre la familia y el trabajo, como, por ejemplo, que los centros de trabajo donde laburan disponen de políticas flexibles, permitiéndoles cierta libertad sobre la ejecución y distribución de su tiempo. Conclusiones. Para un desarrollo profesional más equitativo de la mujer se requiere que haya una repartición más equitativa de responsabilidades. Al igual que los centros de laburo cada vez tengan más medidas para conciliar la maternidad con el trabajo.
Objectiu. Explorar l’experiència de maternitat en dones amb càrrecs executius a Lima Metropolitana. Metodologia. L’estudi segueix el mètode fenomenològic, fet que va permetre aprofundir en com dones amb alts càrrecs empresarials intenten conciliar la seva vida laboral i familiar. Van ser 7 participants i les dades es van obtenir a través d’entrevistes semiestructurades gravades, previ consentiment de les mares. Resultats. L’anàlisi de dades es va determinar sota el disseny fenomenològic, el qual va determinar que l’experiència de maternitat d’aquestes dones està caracteritzada per la presència de sentiments de culpa al mateix temps que d’amor incondicional cap a la seva família i fills. Així mateix, les mares d’aquest estudi compten amb agents auxiliars que els permeten harmonitzar el treball i la família. D’una banda, les seves parelles, que mantenen un rol actiu en la criança dels nens i labors domèstiques; i, per l’altra, el suport extern de mainaderes, que solen ser contractades per a fer tasques tradicionalment assignades a la dona. Al seu torn, es va determinar que existeixen característiques contextuals que faciliten la convergència entre responsabilitats laborals i familiars, com, per exemple, que els centres de treball disposin de polítiques flexibles, permetent una certa llibertat sobre l’execució i distribució del seu temps. Conclusions. Per a un desenvolupament professional més equitatiu de la dona es requereix que hi hagi una repartició més equitativa de responsabilitats. Així mateix, cal que els centres de treball adoptin cada vegada més mesures per conciliar la maternitat amb el treball.
Objective. To explore the maternity experience of executive women in Lima Metropolitana. Methodology. The study has a phenomenological qualitative approach which allows to deepen how women with high business positions try to achieve balance between work and family life. There were 7 participants, and the data was obtained through recorded semi-structured interviews, with the prior consent of the mothers. Results. The data analysis was analyzed under the phenomenological design, which determined that the motherhood experience of these women is characterized by the presence of feelings of guilt along with unconditional love towards their family and children. Likewise, the mothers in this study have auxiliary agents that allow them to harmonize work and family. On the one hand, their partners, who maintain an active role in the upbringing of children and domestic work; on the other hand, the external support of nannies, who are usually hired to carry out tasks traditionally assigned to women. In turn, it was determined that there are contextual characteristics that facilitate the balance between family life and work, such as, for example, that their work centers have flexible policies, allowing them a certain freedom over the execution and distribution of their time. Conclusions. For a more equitable professional development of women, a more equitable distribution of responsibilities is required. Just as work centers increasingly have more measures to reconcile motherhood with work.
