Acceso usuarios
Naila Alba Marínez, Tania Primé Méndez
La dermatoscòpia va començar a aplicar-se per a l'estudi de la làmina unguial al 1971, el que també coneixem actualment com onicoscòpia. Aquesta tècnica permet la visualització de les diferents estructures de l'aparell unguial amb l'objectiu de diagnosticar trastorns pigmentaris, infecciosos i inflamatoris de les ungles.
L'objectiu d'aquesta revisió és analitzar l'ús del dermatoscopi en l'aparell unguial i la seva precisió diagnòstica, i per altra banda identificar els signes dermatoscòpics pel diagnòstic d'onicopaties en Podologia. Per aixó, s'ha realitzat una recerca bibliogràfica a les principals bases de dades i a !'aplicar els criteris d'inclusió i exclusió d'articles s'han inclós un total de 20 estudis a la revisió.
Les onicopaties més freqüents al peu han estat organitzades en 3 grups: lesions onicolítiques (onicòlisi traumàtica, onicomicosi, psoriasi unguial, liquen pla unguial), alteracions de la pigmentació unguial (nevus i melanoma de la matriu unguial, hemorràgia o hematoma subunguial, infecció per Pseudomonas) i tumors de l'aparell unguial (tumor glòmic, onicomatricoma, onicopapiloma, carcinoma escamós de la matriu unguial). S'han comparat les característiques dermatoscòpiques de cada estudi revistat en cada onicopatía de les esmentades trobant patrons dermatoscópics característics.
uial, infecció per Pseudomonas) i tumors de l'aparell unguial (tumor glómic, onicomatricoma, onicopapiloma, carcinoma escamós de la matriu unguial). S'han comparat les característiques dermatoscópiques de cada estudi revistat en cada onicopatía de les esmentades trobant patrons dermatoscópics característics.
Es pot concloure que la dermatoscópia presenta utilitat en l'estudi de les ungles però la seva precisió diagnòstica varia segons el tipus d'afectació, essent precisa perons onicolítiques, en menos mesura per alteracions de la pigmentació unguial, i no presentant evidència pel diagnòstic dels tumors unguinals i subunguinals. S`han identificat patrons dermatoscòpics catacterístics que han perm`s realitzar un algoritme diagnòstic tant per a les lesions onicolítiques com per a les pigmentades.
Dermoscopy began to be applied to the study of the nail plate in 1971, which we are also currently known as onychoscopy. This technique allows visualization of the different structures of the nail apparatus with the aim of diagnosing pigmentary, infectious and inflammatory disorders of the nails.
The purpose of this review is to analyze the use of the dermatoscope in the nail apparatus and its diagnostic precision, and on the other hand identify the dermoscopic features for the diagnosis of onychopathies in Podiatry. For this reason, a bibliographic search has been carried out on the main databases and when applying the inclusion and exclusion criteria of articles, a total of 20 studies have been included in the review.
The most frequent onychopathies on the foot have been organized into 3 groups: onycholysis (traumatic onicholysis, onychomycosis, nail psoriasis, nail lichen planus), alteration of nail pigmentation (nail matrix nevus and melanoma, haemorrhage or subunguial hematoma, infection by Pseudomonas) and nail tumors (glomus tumor, onychomatricoma, onychopapilloma, squamous carcinoma of the nail matrix). The dermoscopic features of each study reviewed in each onicopathy of the mentioned ones have been compared finding dermoscopic patterns.
lt can be concluded that dermatoscope has utility in the study of the nails but its diagnostic accuracy varíes depending on the type of involvement, being accurate for the diagnosis of the type of onycholysis, to a lesser extent by changes in nail pigmentation, and not showing utility in the case of nail tumors. Dermoscopic patterns have been identified that have allowed to perform a diagnostic algorithm for onycholysis and pigmented lesions.
