Acceso usuarios
Introducció. La intervenció mínima en tabaquisme és eficaç en tots els àmbits. L’hospitalització és una oportunitat per deixar de fumar. A l’Hospitalització a Domicili de l’Hospital Clínic (HDOM) es realitza intervenció en tabaquisme però es desconeix l’impacte.
Objectiu. Descriure el perfil del fumador i l’impacte de la intervenció en tabaquisme durant l’HDOM.
Mètodes. Estudi descriptiu amb revisió d’històries clíniques (2017-2018) d’HDOM. Identificació del nivell de registre de l’estatus tabàquic (fumador/no fumador). En els fumadors es descrivia la dependència a la nicotina, desig d’abandonament, l’ús de tractament farmacològic i l’abstinència (si/no). Resultats. Dels 1626 pacients, el 97% tenien registrat l’estatus de fumador. Un 11% (181) eren fumadors: 70% d’homes amb d’edat mitja de 61 anys (DE±16) i consum de tabac de 35±26 paq./any. El 41% ingressaren per motius respiratoris i el 31 % van acceptar deixar de fumar. El 55% dels fumadors reberen consell breu, presentaven una dependència i motivació moderada i el 71% ingressaren per problemes respiratoris. El 40% acceptaren tractament farmacològic. El 78% va mantenir-se en abstinència. S’observà que els pacients que van deixar de fumar eren més grans, ingressaven per patologia respiratòria i presentaven: comorbilitat, exposició al tabac, dependència a la nicotina i motivació més elevades que els que no volien deixar de fumar.
Conclusions. L’ingrés a HDOM és un moment òptim per realitzar consell tabàquic amb obtenció de bones taxes d’abstinència tabàquica. El registre de l’estatus de fumador és alt en pacients respiratoris. Caldria millorar l’avaluació del perfil del pacient fumador i promoure estudis per avaluar l’abstinència a llarg termini.
Abstract: The minimum intervention in smoking is effective in all areas. Hospitalization is an opportunity to quit smoking. In Hospitalization at Home (HAH) of the Hospital Clínic of Barcelona intervention in smoking is performed although its impact is unknown.
Objective. To describe the profile of the smoker patient and the impact of the intervention to stop smoking during HAH.
Methodology. Descriptive study with review of medical records (2017-2018) of all HAH patients. The level of registration of the status of tobacco consumption (smoker, non-smoker) and smokers was identified if it was described: nicotine dependence, desire to quit smoking, use of pharmacological treatment and abstinence (yes / no) Results. A total of 1626 patients admitted in HAH 97% had smoking status registration. 11% (n = 181) were smokers: 70% men with an average age of 61 years (SD ± 16) and tobacco consumption of 35 ± 26 pack /year. 41% admitted for respiratory pathology and 31% agreed to quit smoking. Fifty-five percent of the smokers received brief advice, showed moderate dependence and motivation and respiratory pathology was the most frequent reason for admission (71%). 40% accepted pharmacological treatment and 78% remained abstinent during HAH. It was observed that patients who quit smoking were older, admitted for respiratory disease, presented: comorbidity, exposure to tobacco, dependence and motivation higher than those who did not want to quit smoking.
Conclusions. Admission to HAH is an optimal time to perform smoking advice and has good abstinence rates. The registration of smoking status is high in respiratory patients. It would be convenient to improve the evaluation of the smoker and promote studies to evaluate long-term abstinence
