Acceso usuarios
Lorenzo Masci, Hakan Alfredson, Christoph Spang
El tendón del plantar delgado está implicado en algunos casos de tendinopatía de Aquiles resistente a la carga. El tendón se desplaza cerca de la porción media del tendón de Aquiles antes de su inserción en la región medial del calcáneo, aunque existen variaciones anatómicas en el curso y la inserción. La influencia del plantar delgado en la tendinopatía de Aquiles debe sospecharse ante un dolor en la región medial del Aquiles persistente y que no responde a un programa de rehabilitación y en el que las pruebas de imagen revelan un tendón plantar engrosado y / o tendinosos medial focal del tendón de Aquiles. Los mecanismos potenciales incluyen fuerzas de compresión o cizallamiento entre el tendón de Aquiles y el plantar delgado. El tratamiento inicial debe consistir en un programa de carga modificado que evite la carga en el tramo final. Los casos resistentes pueden ser susceptibles a la extirpación quirúrgica del plantar delgado que ha demostrado buenos resultados clínicos a corto y largo plazo, aunque la evidencia se limita a series de casos. Los métodos percutáneos son prometedores, pero se requieren más estudios que demuestren su validez real.
El tendó plantar està implicat en alguns casos de tendinopatia d’Aquil·les resistent a la càrrega. El tendó segueix prop de la porció mitjana del tendó d’Aquil·les, abans d’inserirse a la regió medial del calcani, tot i que hi ha variants anatòmiques en el desplaçament i la inserció. La sospita clínica de l’afectació del plantar inclou dolor persistent a la regió medial de l’Aquil·les que no respon a un programa de rehabilitació i les imatges mostren un tendó plantar engrossit i/o tendinosi medial focal de l’Aquil·les. Els mecanismes potencials inclouen forces de compressió o cisallament entre el tendó d’Aquil·les i el plantar. El tractament inicial hauria de consistir en un programa de càrrega modificat per evitar la càrrega en el tram final. Els casos resistents poden ser susceptibles d’extirpació quirúrgica del plantar i han demostrat bons resultats clínics, a curt i a llarg termini, tot i que l’evidència es limita a sèries de casos. Els mètodes percutanis són prometedors, però calen més estudis que en demostrin la validesa real.
Plantaris tendon is implicated in some cases of load-resistant Achilles tendinopathy. The tendon courses close to the medial Achilles tendon mid-portion prior to insertion onto the medial calcaneus, although there is variation in course and insertion. Clinical suspicion of plantaris involvement includes persistent medial Achilles pain unresponsive to a rehabilitation programme and imaging revealing a thickened plantaris tendon and/or focal medial Achilles tendinosis. Potential mechanisms include compression or shearing forces between the plantaris and Achilles tendons. Initial treatment should consist of a modified loading programme avoiding end-range loading. Resistant cases may be amenable to surgical excision of the plantaris demonstrating good clinical outcomes in the short and long term, although the evidence is limited to case series. Percutaneous methods show promise but require further evaluation.
