Acceso usuarios
J. C. Trullas Vila, Emma Roca, Albert Guillermo, Llorenç Bové, Jordi Gibert
Introducción.Incremento del número de participantes en carreras de larga distancia, así como el interés por conocer sus efectos sobre la salud. El objetivo principal es analizar las características de los corredores de una maratón de montaña, sus efectos sobre la salud y si existen diferecias entre los corredores de élite y de no élite. Métodos. El estudio Serialmed-UP es un estudio piloto, observacional, de cohortes prospectivo que se realizó en la Maratón Ultra Pirineu 2017. Se realizó una encuesta sobre hábitos de salud, alimentarios y de entrenamiento a los corredores de no élite. Se midieron las variables clínicas y analíticas antes y después de la carrera. Se realizó un estudio descriptivo y comparativo entre resultados antes y después de la carrera entre corredores de élite y de no élite. Resultados.
Participaron 29 corredores, 22 de no élite y 7 de élite. Los de no élite son principalmente varones de mediana edad de 39 años, con buena salud cardiovascular (el 90,9% con revisiones médicas recientes), con alta carga de entrenamientos (asesoramiento profesional en el 72,7%) y buenos hábitos alimentarios (asesoramiento en el 54,5%). Antes de la carrera no había alteraciones clínicas ni analíticas, pero el 33,3% presentaban alteraciones en el ECG. Los hallazgos más destacables post-carrera fueron pérdida de peso (3% del peso corporal), insuficiencia renal aguda (66,7%) y alteraciones en el sodio (44%), fueron más significativos en los corredores de no élite. Conclusiones.Las carreras de larga distancia tienen repercusión en la salud de los corredores, sobre todo en los de no élite. Es necesario realizar más investigaciones para poder aportar recomendaciones personalizadas basadas en la evidencia científica.
Introducció: S’incrementa el número de participants en curses de llarga distància, així com l’interès per conèixer els seus efectes sobre la salut. L’objectiu principal és analitzar les característiques dels corredors d’una marató de muntanya, els seus efectes sobre la salut i si existeixen diferències entre corredors d’elit i no elit.
Mètodes: Serialmed-UP és un estudi pilot, observacional, de cohorts prospectiu que es realitzà a la Marató UltraPirineu 2017. Es va realitzar una enquesta sobre hàbits de salut, alimentaris i d’entrenament als corredors no elit. Es van mesurar variables clíniques i analítiques abans i després de la cursa. Es realitzà un estudi descriptiu i comparatiu entre resultats abans i després de la cursa i entre corredors d’elit i no elit.
Resultats: Van participar 29 corredors, 22 no elit i 7 d’elit. Els no elit són sobretot homes d’una mitjana d’edat de 39 anys, amb bona salut cardiovascular (90,9% amb revisions mèdiques recents), amb alta càrrega d’entrenaments (assessorament professional en el 72,7%) i bons hàbits alimentaris (assessorament en el 54,5%). Abans de la cursa no hi havia alteracions clíniques ni analítiques, però el 33,3% presentaven alteracions en el ECG. Les troballes més destacables post-cursa van ser pèrdua de pes (3% del pes corporal), insuficiència renal aguda (66,7%) i alteracions en el sodi (44%), sent més significatives en els corredors de no elit.
Conclusions: Les curses de llarga distància tenen repercussió en la salut dels corredors, sobretot els no elit. És necessari fer més recerca per poder oferir recomanacions personalitzades basades en l’evidència científica.
Introduction. There is an increase in the number of participants in long distance races as well as the interest in knowing their effects on health. Our main objective is to analyse the characteristics of mountain marathon runner, its effects on health and whether there are differences between elite and non-elite runners. Methods. The Serialmed-UP is a pilot, observational (cohort) prospective study carried out at the Ultra Pirineu Marathon 2017. A survey of health, nutrition and training habits was carried out among non-élite runners. Clinical and analytical variables were measured before and after the race. A descriptive and comparative study was performed between results before and after the race and among élite and non-élite runners. Results. 29 runners participated in the study, 22 non-élite and 7 élite. The non-élite were mostly men with a median age of 39 years-old, with good cardiovascular health (90.9% with recent medical check-ups), with a high load of training (professional counselling in 72.7%) and good eating habits (counselling in 54.5%). Before the race, there were no clinical or analytical alterations but 33.3% had alterations in the ECG. The most notable findings after the race were weight loss (3% of body weight), acute renal failure (66.7%) and alterations in sodium (44%), being these alterations more significant in non-élite runners. Conclusions. Long distance races have an impact on runners’ health, especially among non-élite runners. We need more research in order to offer personalised recommendations based on scientific evidence.
