Acceso usuarios
Gloria Lapieza Lainez, Ramón J. Nuviala Mateo, Leonor Roda, José MIguel Azcona Elizalde, Armando Giner Soria
En un grupo de 9 ciclistas se han determinado las actividades enzimáticas LDH, CK, CK-MB, ALD, ASAT y ALAT básales, tras una prueba cicloergométrica máxima de esfuerzo y durante la fase de recuperación tardía, comparándolas con las de un grupo de jóvenes no activos. Los valores básales de todas las enzimas estaban más elevados en los ciclistas que en el grupo control con diferencias significativas para la CK, ALD y ASAT (p < 0.05). Inmediatamente después del ejercicio sus valores se elevaron significativamente en ambos grupos en relación a los básales excepto la ALAT, destacando los incrementos porcentuales sufridos por la ASAT (64.4%) y ALD (50.9%) en el grupo control y por la ASAT (32.7%) en los ciclistas. A las 8 horas de finalizada la prueba de esfuerzo los valores eran muy similares a los básales salvo para la CK que mostraba su pico máximo de actividad, hallándose diferencias significativas con sus tasas básales en ambos grupos (p < 0.05). Los menores incrementos de las enzimas hallados en los ciclistas tras el esfuerzo físico, en relación a los jóvenes no activos, debemos interpretarlos como efecto del entrenamiento sobre el músculo esquelético. El grado de elevación postesfuerzo de la CK-MB nos sugiere una liberación de esta isoenzima no exclusiva del músculo esquelético sino también de origen cardíaco.
En un grup de 9 ciclistes shan determinat les activitats enzimátiques LDH, CK, CK-MB, ALD, ASAT i ALAT basals després duna prova cicloergométrica máxima d'esforç i durant la fase de recuperació tardana, que s'han comparat amb les d'un grup de joves no actius. Els valors basals de tots els enzims eren mes elevats en els ciclistes que en el grup de control, amb diferencies significatives per a la CK, l'ALD i l'ASAT (p<0,05). Immediatament després de l'exercici els seus valors van augmentar signifícativament en tots dos grups amb relació als basáls llevat de l'ALAT i varen destacar els increments percentuals soferts per l'ASAT (64,4%), i l'ALD (50,9%) en el grup de control, i per I ASAT (32,7%) en els ciclistes.8 hores després d'haver acabat la prova d'esforc els valors eren molt similars als basáls, excepte per a la CK, que mostrava el seu punt máxim d'activitat, i es van observar diferencies significatives amb els seus nivells basáls en tots dos grups (p<0,05). Cal interpretar els increments mes petits dels enzims trobats en els ciclistes després de l'esforç físic -amb relació als joves no actius- com un efecte de l'entrenament sobre el múscul esquelétic. El grau d'elevació després de l'esforç de la CK-MB ens suggereix un alliberament d'aquest isoenzim no exclusiu del múscul esquelétic, sino també d'origen cardíac.
