Acceso usuarios
Franchek Drobnic Martínez, Augusto Castelló Roca, J.I Sierra, P Hernández
Con el presente estudio se ha intentado observar las variaciones en los mecanismos de adaptación respiratoria a un esfuerzo máximo en muchachos con broncoconstricción inducida por el esfuerzo (BIE). Se eligieron 12 muchachos con BIE y otros 12 sanos. A todos se lespracticó un test de esfuerzo máximo sobre el cicloergómetre, obteniendo la muestra de los gases espirados por un ergoanalizador con microprocesador incorporado.
Los resultados obtenidos nos demuestran que a pesar de las leves variaciones de adaptación respiratoria, ninguna es un factor limitante del ejercicio submáximo o máximo en los individuos enfermos, por lo que la práctica deportiva no está aconsejada.
Amb aquest estudi s'ha intentat observar les variacions en els mecanismes d'adaptació respiratòria a un esforç màxim en nois amb broncoconstricció induïda per l'esforç (BIE). Foren escollits 12 nois amb BIE i uns altres 12 sans. A tots els fou practicat un test d'esforç màxim sobre el cicloergómetre, obtenint la mostra dels gasos espirats per un ergoanalitzador amb microprocessador incorporat. Els resultats obtinguts ens demostren que, malgrat les lleus variacions d'adaptació respiratòria, cap no és un factor limitant de l'exercici submáxim o máxim en els individus malalts, per la qual cosa la pràctica esportiva no és desaconsellada.
