Acceso usuarios
Karlman Wasserman, William L Beaver, Brian J. Whipp
Los requirimientos fisiológicos para la ejecución de un ejercicio por encima del umbral anaeróbico soncon-siderablemente mayores que los precisos para niveles menores de trabajo. La acidosis láctica se produce a un ritmo metabólico especifico de cada individuo y de la tarea que se realiza. Aunque numerosos mecanismos dependientes del piruvato pueden conducir a niveles altos de lactato en plasma, el incremento de lactato durante el ejercicio muscular se acompaña de un aumento en la proporción lactato/piruvato (es decir, un aumento en la proporción NADH/NAD). Esto es debido generalmente a un aporte inadecuado de O2 a las mitocondrias. Así pues,el umbral anaeróbico puede ser considerado como un importante índice de la habilidad del sistema cardiovascular para aportar O2 a un ritmo adecuado para evitar la anaerobiosis muscular durante el ejercicio en estudio. En este artículo demostramos con justificación estadística, que el patrón de incremento del lactato arterial y de la proporción lactato/piruvato durante el ejercicio pone de manifiesto una dinámica de umbrales más que un incremento exponencial continuo propuesto por algunos investigadores. El patrón de cambio en el bicarbonato (HCOs') arterial y el intercambio gaseoso pulmonar apoyan este concepto de umbral. Para estimar el umbral anaeróbico por métodos de intercambio gaseoso, medimos la salida de CO2(Vcoa)como función de la captación de O2 (V02) (análisis de la pendiente del V) a medida que aumenta el ritmo de trabajo. El punto de inflexión de la curva en esta gráfica refleja el freno necesario, por parte del HCO3, del incremento de la producción de ácido láctico. El umbral anaeróbico medido por el análisis de la pendiente del V parece ser un índice sensible del desarrollo de acidosis metabólica incluso en sujetos en los que otros índices de intercam-bio gaseoso son insensibles, ya sea por una respiración irregular, por una sensitividad disminuida de los quimio-receptores, porundeterioro de los mecanismos respiratorios,o por todos estos factores a la vez. (Circulation 1990; 81 (supl. II):II-...-II-...).
Les necessitats fisiològiques per a l'execució d'un exercici per sobre del llindar anaeròbic son considerablement majors que en ritmes inferiors de treball. L’acidosi làctica es produeix a un ritme metabòlic específic de cada individu i de la tasca que es realitza. Malgrat que nombrosos mecanismes dependents del piruvat poden conduir a nivells alts de lactat en el plasma, l'increment de lactat durant l'exercici muscular està acompanyat d'un augment en la proporció lactat/piruvat (és a dir, un augment en la proporció NADH/NAD). General-ment, això és degut a una aportació inadequada d'02 ais mitocondris. Per tant, el llindar anaeròbic pot ésser considerat com un índex important de I’habilitat del sistema cardiovascular per aportar O2 a un ritme adequat per tal d'evitar l'anaerobiosi muscular durant l'exercici que s'estigui estudiant. En aquest article demostrem, amb justificació estadística, que el patró d'increment del lactat arterial i de la proporció lactat/piruvat durant l'exercici, evidencia l’existència duna dinàmica de llindars mes que no pas la d'un increment exponencial continu proposat per alguns investigadors. El patró de canvi del bicarbonat(HCOs")arterial i l'intercanvi de gasos pulmonar recolzen aquest concepte de llindar. Per tal de determinar el llindar anaeròbic mitjançant mètodes d'intercanvi de gasos, vam mesurar la sortida de CO2 (Vcoz) com a funció de la captació d'02 (V02) (anàlisi del pendent de lV) a mesura que augmenta el ritme de l'exercici. El punt d'inflexió de la corba en aquesta gràfica reflecteix el fre obligat de l'increment en la producció d’àcid làctic degut al HCOs". El llindar anaeròbic mesurat per l’anàlisi del pendent del V sembla ser un índex sensible del desenvolupament d’acidosi metabòlica fins i tot en subjectes en els que altres índexs d'intercanvi de gasos son insensibles, ja sigui per una respiració irregular, per una sensitivitat disminuïda deis quimioreceptors, per un deteriorament deis mecanismes respiratoris, o per tots aquests factors alhora. (Circulation 1990; 81 (supl.11):II-...-II-...).
