Acceso usuarios
Yolanda Puentes Zamora, CREFF,A.F., A. Ruano
Los años 60, fueron aquellos de la delgadez, los años 80 son los del músculo. De cifras tomadas de la federación francesa, había en 1960, 9.478 culturistas y halterófilos licenciados. En 1987 eran 18.22Í5. Esta "locura de músculo" conduce a numerosos deportistas a aberraciones múltiples: toma de medicamentos peligrosos (anabolizantes, diuréticos), regímenes "hiper-hiperprotídicos"... que podrían tomarse a risa si no fueran nocivos para la salud. Es por esto que nos interesamos en la ganancia de peso del deportista, considerando la masa magra y no la masa grasa. Contrariamente a lo que ocurre en el dominio de los lípidos y glúcidos, que pueden estar almacenados en forma de triglicéridos adipocitarios y glucógeno hepato-celular, el organismo no dispone de reservas de proteínas verdaderas (salvo bajo la forma de seroalbúmina y de hemoglobina que son resevas relativas, poco importantes y gastadas rápidamente). El organismo no puede aumentar su masa muscular que a partir de proteínas exógenas alimentarias. Recordaremos, en una primera parte, el papel de las proteínas en dietética del deporte y en la actividad muscular. En una segunda parte, veremos más específicamente los problemas causados por la ganancia de peso y en los regímenes hiperprotídicos.
Els anys 60 foren els anys d'estar prim; els anys 80 son els anys d'estar musculós. Segons xifres de la federació francesa, hl havia el 1960,9.478 culturistes i halterófils llicenciats. El 1987 n'hi havia 18.225. Aquesta "follia del múscul" comporta que nombrosos esportistes facin moltes aberracions: presa de medicaments perillosos (anabolitzants, diürètics), règims "híper-hiperprotidics"... que podrien fer riure si no fossin nocius per la salut. És per això que ens interessem per l'augment de pes de l'esportista, considerant la massa magra i no la massa grassa. Contràriament al que passa en el domini deis lípids i glúcids, que poden estar emmagatzemats en forma de triglicèrids adipocitaris i glucogen hepatocel-I, l'organisme no disposa de reserves de proteïnes vertaderes (excepte sota la forma de la seroalbúmina i d'hemoglobina que son reserves relatives, poc importants i gastades ràpidament). L'organisme no pot augmentar la seva massa muscular sinó és a partir de proteïnes exògenes alimentaries. Recordarem, en una primera part, el paper de les proteïnes en dietètica de l'esport i en l'activitat muscular. En una segona part veurem mes específicament els problemes causats per l'augment de pes i els règims hiperproteics
