Acceso usuarios
Gonzalo Sirgó Rodríguez, Xavier Aguado Jódar 
El objetivo de este trabajo es estudiar el comportamiento de la huella plantar estática con carga en jugadores de voleibol después de la actividad con respecto a su composición corporal y somatotipo. Se ha contado con un total de 23 jugadores de categoría sénior, de éstos se ha escogido a 10 que jugaron todo el partido. Una vez se les halló la composición corporal y somatotipo se les realizó un fotopodograma con carga monopodal (con apoyo al frente para evitar basculaciones de pronosupinación del pie) antes y después de la actividad. La huella plantar fue analizada por el método de Hernández Corvo (Hernández, R. 1985). Se estudiaron las relaciones entre la longitud y anchura de los diferentes segmentos de ésta en relación con la composición corporal. El análisis de los resultados demuestra que a medida que aumenta la tendencia ectomórfica del sujeto disminuye la relación entre el segmento X de la huella (anchura correspondiente a los metatarsianos) respecto a la longitud total de ésta, em ambos pies. Al mismo tiempo la tendencia mesomórfica hace que aumente la anterior relación. No hubo, sin embargo, diferencias significativas en el porcentaje de hundimiento antes y después de la actividad.
L'objectiu d'aquest treball és estudiar el comportament de l’emprempta plantar estàtica amb càrrega, en jugadors de voleibol, després de l'activitat, respecte de ¡a seva composició corporal i somatotip. S'ha comptat amb un total de 23 jugadors de categoria sènior, deis quals s'han escollit 10 que van jugar tot el partit. Una vegada que se'ls hi va trobar la seva composició corporal i somatotip, se'ls hi va realitzar un fotopodograma amb càrrega monopodal (amb recolzament al davant per evitar oscil·lacions de pronosupinació del peu) abans i després de l’activitat. L'empremta plantar va ser analitzada pel mètode d'Hernández Corvo (Hernández, R., 1985). Es van estudiar les relacions entre la longitud i l'amplada dels diferents segments d'aquesta, en relació amb la composició corporal. L’anàlisi dels resultats demostra que, a mida que augmenta la tendència ectomórfica del subjecte, disminueix la relació entre el segment X de l'empremta (amplada corresponent als metatarsians), respecte a la longitud total d'aquesta, en ambdós peus. Així mateix, la tendència mesomórfica fa que augmenti l'anterior relació. No es van trobar però, diferencies significatives en el percentatge d'enfonsament, abans de l'activitat.
