Acceso usuarios
El objetivo de este estudio ha sido doble: una parte de la demostración matemática de la influencia de las características antropométricas en la valoración final en diversos tests, y de otra la comprobación estadística de la posible correlación entre las diferentes formas de objetivar el grado de flexibilidad mediante los tests giro de hombros con bastón y espagat lateral, y diferentes parámetros antropométricos. Para hacer el análisis estadístico se han escogido de un total de 113 deportistas, una muestra de 37 sujetos para la articulación coxo-femoral y 18. para la articulación escápulo-humeral, en fundón de la longitud de las extremidades. En cada articulación se pueden diferenciar tres grupos representativos de población con extremidades cortas, medianas y grandes respectivamente. A cada sujeto se le determinaron cinco distancias de separación diferentes, procurando representar, para cada grupo y articulación, todo el abanico de movimiento articular teórico. Los resultados obtenidos muestran una correlación no demasiado alta, pero estadísticamente significativa (p < 0.001), de los tests 1x, II e 12 con las medidas antropométricas. En cambio, los tests ly, Iz, 13, IM e IC pesentan una clara independencia de las mismas, lo cual convierte en tests válidos y fiables para la evaluación de la flexibilidad.
L'objectiu d'aquest estudi ha estat doble: d'una banda la demostració matemàtica de la influencia de les característiques antropomètriques en la valoració final en diversos tests, i d'altra banda la comprovació estadística de la possible correlació entre les diferents formes d'objectivar el grau de flexibilitat mitjançant els tests gir d'espatlles amb bastó i espagat lateral, i diferents paràmetres antropomètrics. Per fer radiòlisi estadística s'han escollit, d'un total de 113 esportistes, una mostra de 37 subjectes per l'articulació coxofemoral i 18 per l'articulació escápulo-humeral, en funció de la longitud de les extremitats. A cada articulació es poden diferenciar tres subgrups representatius de poblacions amb extremitats petites, mitjanes i grans respectivament. A cada subjecte se li varen determinar cinc distancies de separació diferents, procurant representar, per a cada grup i articulació, tot el ventall de moviment articular teòric. Els resultats obtinguts mostren una correlació no massa alta però estadísticament significativa (p< 0.001) dels tests Ix, II i 12 amb les mesures antropomètriques. En canvi, els tests ly, Iz, 13, IM i IC presenten una clara independència de les mateixes, la qual cosa els converteix en tests vàlids i fiables per l'avaluació de la flexibilitat.
