Acceso usuarios
Se han estudiado algunas variables hematológicas y el comportamiento microrreológico eritrocitario en un grupo de varones sanos antes y después de ser sometidos a una prueba de esfuerzo máximo. Se detectó una significativa hemoconcentración (He: 42,8 -* 45,9; Hb: 15,4~*16,5; Osmp„3„a: 304,5 -> 322,5), y una acidificación (pH: 7,394-*7,197; Lactato: 2,1-* 10,0) sanguínea tras el esfuerzo. A pesar del aumento de osmolalidad plasmática, que cabría esperar indujese un descenso en el volumen eritrocitario, no se detectaron alteraciones en este parámetro (VCM: 81,5 -> 83,4). Se halló una ligera variación en la curva de fragilidad osmótica de los eritrocitos, indicando una menor resistencia (mayor hemolisis) tras la realización de la prueba de esfuerzo. No se detectaron diferencias en la deformabilidad eritrocitária. La modificación en la resistencia osmótica eritrocitária puede interpretarse como una respuesta adaptativa celular a la variación sufrida por la osmolalidad del medio interno durante e! ejercicio (debida probablemente a pérdidas hídricas). La variación en la tensión máxima soportable por la membrana del eritrocito no parece ser suficiente para comprometer la deformabilidad eritrocitária y, por tanto, la capacidad de estas células para perfundir adecuadamente los tejidos con elevada demanda de oxígeno
S'han estudiat algunes variables hematològiques i el comportament microreológíc eritrocitari en un grup d'homes sans abans i després de ser sotmesos a una prova d'esforç màxim. Es detecta una hemaconcentració significativa (He: 42,8->45,9; Hb: 15,4 -> 16,5; Osmpiasnia: 304,5 -* 322,5), y una acidificació (pH:7,394 -> 7,197; Lactat: 2,1-> 10,0) sanguínia després de l'esforç. Malgrat l'augment d'osmolalitat plasmàtica, de la qual caldria esperar que induís un descens en el volumen eritrocitari, no es van detectar alteracions en aquest paràmetre (VCM: 81,5 -*• 83,4).Es trobà una lleugera variació en la corba de fragilitat osmòtica deis eritròcits, indicant una menor resistència (mafor hemólisi) després de la realització de la prova d'esforç. No es detectaren diferencies en la deformabilitat eritrocitária. La modificació en la resistència osmòtica eritrocitaria es pot interpretar com una resposta adaptativa cel·lular a la variació patida per l'osmolalitat del medi intern durant l'exercici (causada probablement per pèrdues hídriques). La variació en la tensió màxima suportable per la membrana de l'eritrócit no sembla que sigui suficient per comprometre la deformabilitat eritrocitária i, per tant, la capacitat d'aquestes cél.lules per perfondre adequadament els teixits amb una demanda elevada d'oxigen
