Se estudiaron 76 gimnastas de élite de ambos se-xos y 91 sujetos no deportistas como grupo control. La edad media de la muestra completa fue de 15,7 (± 4,2) años. Las pruebas realizadas se ajustaron a los protocolos descritos por Bosco y col.: Squat Jump (SJ),Abalakov (ABK), Squat Jump con cargas progresivas de 25,50, 75 y 100% del peso corporal. Fuerza Reactiva (FR5) y Drop Jump (DJ) a 5 alturas (20,40,60, 80 y 100 cm). El parámetro del salto donde se regis-tran las diferencias más significativas entre losgim-nastas y el grupo control es el coef. VC (TV/TC). Se observaron diferencias muy significativas entre gimnastas y grupo control en el componente elástico con utilización de brazos. Además, los gimnastas que obtienen mejores clasificaciones en competición en el salto de potro y suelo destacan ampliamente del resto.En los gimnastas se produce una inhibición relativa del componente reflejo de la fuerza de salto (CR), que va en aumento con la altura de caída. Este componen-te (CR) no parece potenciar la fuerza de salto en mayor medida que el preestlramiento forzado al máximo del DJ. Los valores del coef. VC de las gimnastas en la prueba de fuerza reactiva (FR5) son muy superiores a los del grupo control. Dicho hallazgo puede explicarse por una activación preferente de la musculatura extensora de los tobillos respecto de los extensores de la rodilla. Se pone de manifiesto la gran capacidad de manifestación de la fuerza en condiciones de salto pliométrico de los gimnastas. Existe muy poca correlación entre las magnitudes utilizadas para las prestaciones de salto vertical: tiempo de vuelo (TV), coefVC, y potencia de salto en w/kg. Existe una correlación negativa entre el peso y el coef. VC de la prueba FR5. Entre la estatura y la altura de los saltos existe una corre-lación cada vez menor a medida que aumenta la sobrecarga en SJ. La mejor correlación entre SJcoef. ve del Drop se verifica con la máxima carga (SJ100) y la máxima altura de caída (1m) en DJ. Sin embargo, la máxima correlación entre elSJyelDJ se observa con sobrecarga nula para SJ y 80 cm de caída.Se propone un modelo de cargas pliométricas óptimas para gimnastas de ambos sexos.
Van ser estudiats 76 gimnastes d’elit dels dos sexes i 91 persones no esportistes com a grup de control. La mitjana d'edat de la mostra completa va ser de 15,7 (± 4,2) anys. Les proves realitzades s'ajustaven ais protocols descrits per Bosco i col.: Squat Jump (SJ), Abalakov (ABK), Squat Jump amb càrregues progressives de 25, 50, 75 y 100% del pes corporal, Força Reactiva (FR5) i Drop Jum (DJ) a 5 altures (20,40, 60, 80 i 100 cm). El paràmetre del salt en què son registrades les diferencies mes significatives entre gimnastes i el grup de control és el coef. VC (TV/TC). Hom observa diferencies molt significatives entre gimnastes i grup de control en el component elàstic quan empren els braços. A mes, els gimnastes que assoleixen classificacions millors en competicions en el saIt de cavall i de terra destaquen àmpliament de la resta. En els gimnastes es produeix una inhibició relativa del component reflex de la força del salt (CR), que augmenta segons l'altura de caiguda. Aquest component (CR) no sembla que potencií la força del saIt mes que no ho fa el preestirament forçat al màxim del DJ. Els valora del coef. VC de les gimnastes en la prova de la força reactiva {FR5) son molt superiors ais grups de control. Aquesta troballa pot explicar-se per una activació preferent de la musculatura extensora deis turmells respecte a la deis extensors del genoll. Queda palesa la gran capa-citat de manifestació de la força en condicions de saIt pliomètric deis gimnastes. Hi ha molt poca correlació entre les magnituds emprades per a les prestacions de saIt vertical: temps de vol (TV), coef. VC, i potencia de saIt en w/Kg. Hi ha una correlació negativa entre el pes i el coef. VC de la prova FR5. Entre l'estatura i l'altura deis salts hi ha una correlació cada vegada mes petita a mesura que augmenta la sobrecàrrega en SJ. La millor correlació entre SJ i el coef. VC del Drop és altura de caiguda (1 m) en DJ. No obstant això, la màxima correlació entre el SJ i I DJ l'observem amb sobrecàrrega nul.la per a SJ i 80 cm de caiguda. Es proposa un model de càrregues pliomètriques òptimes per a gimnastes deis dos sexes.