Acceso usuarios
[1]
;
Cordero, Raquel Rebeca
[1]
;
Pérez, Jorge R.
[1]
Madrid, España
Objetivo. Analizar la influencia de Instagram en los hábitos alimentarios de jóvenes españoles (15-35 años), incorporando una perspectiva de género, con el fin de generar evidencia aplicable a la prevención de los trastornos de la conducta alimentaria (TCA) en atención primaria y comunitaria. Material y Método. Estudio cuantitativo, observacional y transversal, mediante una encuesta online, aplicado a una muestra de 315 participantes residentes en España. El cuestionario autoinformado incluyó ítems en una escala Likert (1–5) sobre el tiempo de uso de Instagram, la exposición a contenidos alimentarios, la influencia percibida en la alimentación, la percepción de riesgo y los objetivos corporales. El análisis se realizó desagregado por género. Resultados. Instagram se identifica como un determinante relevante de los hábitos alimentarios, con diferencias significativas según el género. Las mujeres presentan mayor exposición y sensibilidad a contenidos sobre el control del peso, las dietas restrictivas y los estándares corporales; en los hombres predominan contenidos orientados al rendimiento físico y a la ganancia muscular. Estos patrones se asocian con percepciones diferenciadas sobre su impacto en la alimentación y en el bienestar psicológico. Se observa una coexistencia de efectos positivos (motivación hacia hábitos saludables) y riesgos potenciales (normalización de prácticas restrictivas y desinformación nutricional), con mayor relevancia clínica en mujeres. Conclusiones. Es necesario integrar el uso de las redes sociales (Instagram) desde un enfoque de género en las estrategias preventivas, reforzando la educación digital, la sensibilización nutricional y la detección precoz del riesgo de TCA.
Objective. To analyze the influence of Instagram on the eating habits of young people in Spain (15–35 years), incorporating a gender perspective, in order to generate evidence applicable to the prevention of eating disorders (EDs) in primary and community care. Materials and Methods. A quantitative, observational and cross-sectional study was conducted through an online survey administered to a sample of 315 participants residing in Spain. The self-reported questionnaire included Likert-scale items (1–5) on time spent using Instagram, exposure to food-related content, perceived influence on eating behavior, risk perception and body-related goals. The analysis was performed disaggregated by gender. Results. Instagram is identified as a relevant determinant of eating habits, with significant differences according to gender. Women show greater exposure and sensitivity to content related to weight control, restrictive diets and body standards; among men, content oriented toward physical performance and muscle gain predominates. These patterns are associated with differentiated perceptions of the impact on eating behavior and psychological well-being. A coexistence of positive effects (motivation toward healthy habits) and potential risks (normalization of restrictive practices and nutritional misinformation) is observed, with greater clinical relevance among women. Conclusions. It is necessary to integrate the use of social media (Instagram), from a gender perspective, into preventive strategies, strengthening digital literacy, nutritional awareness and the early detection of eating disorder risk.
Objectiu. Analitzar la influència d’Instagram en els hàbits alimentaris de joves espanyols (15–35 anys), incorporant una perspectiva de gènere, amb la finalitat de generar evidència aplicable a la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària (TCA) en l’atenció primària i comunitària. Material i mètode. Estudi quantitatiu, observacional i transversal mitjançant una enquesta en línia a una mostra de 315 participants residents a Espanya. El qüestionari autoinformat va incloure ítems en escala Likert (1–5) sobre el temps d’ús d’Instagram, l’exposició a continguts alimentaris, la influència percebuda en l’alimentació, la percepció de risc i els objectius corporals. L’anàlisi es va realitzar de manera desagregada per gènere. Resultats. Instagram s’identifica com un determinant rellevant dels hàbits alimentaris, amb diferències significatives segons el gènere. Les dones presenten una major exposició i sensibilitat a continguts sobre el control del pes, dietes restrictives i estàndards corporals; en els homes predominen continguts orientats al rendiment físic i al guany muscular. Aquests patrons s’associen a percepcions diferenciades de l’impacte en l’alimentació i el benestar psicològic. S’observa una coexistència d’efectes positius (motivació cap a hàbits saludables) i riscos potencials (normalització de pràctiques restrictives i desinformació nutricional), amb una major rellevància clínica en dones. Conclusions. És necessari integrar l’ús de les xarxes socials (Instagram), des d’un enfocament de gènere, en estratègies preventives, reforçant l’educació digital, la sensibilització nutricional i la detecció precoç del risc de TCA.
