Acceso usuarios
Claudia Cornejo
, Anaís Inostroza Cunazza, Elizabeth Solís Canales
Objetivo. Conocer las percepciones de mujeres con discapacidad física en Chile respecto del respeto de sus derechos sexuales y reproductivos en la atención brindada por matronas/es. Material y Método. Estudio cualitativo, descriptivo y exploratorio, realizado durante 2023 mediante muestreo intencional no probabilístico con estrategia de bola de nieve. Se efectuaron 11 entrevistas semiestructuradas individuales: nueve a mujeres con discapacidad física y dos a profesionales expertas en discapacidad, estas últimas utilizadas como insumo contextual para la discusión. Las entrevistas fueron transcritas de forma literal y analizadas manualmente mediante análisis de contenido, con codificación abierta y construcción de categorías emergentes. Resultados. Las participantes describieron un conocimiento fragmentario de sus derechos sexuales y reproductivos, educación sexual insuficiente, dudas sobre anticoncepción y fertilidad, ausencia de abordaje de la sexualidad en la rehabilitación, barreras físicas y actitudinales en la atención sanitaria, e infantilización en el trato clínico. Asimismo, identificaron escasa preparación de los equipos de salud y una baja integración del rol de la matronería en los circuitos de atención y rehabilitación. Conclusiones. Persisten brechas estructurales, informacionales y actitudinales que limitan el ejercicio de los derechos sexuales y reproductivos de mujeres con discapacidad física en Chile. Se requiere fortalecer la formación profesional en discapacidad, mejorar la accesibilidad universal e integrar la salud sexual y reproductiva en la rehabilitación y en la atención de matronería desde un enfoque inclusivo, integral y basado en derechos.
Objectiu. Conèixer les percepcions de dones amb discapacitat física a Xile respecte al respecte dels seus drets sexuals i reproductius en l’atenció brindada per llevadores/rs. Material i mètode. Estudi qualitatiu, descriptiu i exploratori, realitzat durant el 2023 mitjançant mostreig intencional no probabilístic amb estratègia de bola de neu. Es van realitzar 11 entrevistes semiestructurades individuals: nou a dones amb discapacitat física i dues a professionals expertes en discapacitat, aquestes últimes utilitzades com a instrument contextual per a la discussió. Les entrevistes van ser transcrites literalment i analitzades manualment mitjançant anàlisi de contingut, amb codificació oberta i construcció de categories emergents. Resultats. Les participants van descriure un coneixement fragmentari dels seus drets sexuals i reproductius, educació sexual insuficient, dubtes sobre anticoncepció i fertilitat, absència d’abordatge de la sexualitat en la rehabilitació, barreres físiques i actitudinals en l’atenció sanitària, i infantilització en el tracte clínic. Així mateix, van identificar una escassa preparació dels equips de salut i una baixa integració del rol de la llevadoria en els circuits d’atenció i rehabilitació. Conclusions. Persisteixen bretxes estructurals, informatives i actitudinals que limiten l’exercici dels drets sexuals i reproductius de dones amb discapacitat física a Xile. Cal reforçar la formació professional en discapacitat, millorar l’accessibilitat universal i integrar la salut sexual i reproductiva en la rehabilitació i en l’atenció de llevadoria des d’un enfocament inclusiu, integral i basat en drets.
Objective. To explore the perceptions of women with physical disabilities in Chile regarding the respect for their sexual and reproductive rights in the care provided by midwives. Material and Methods. A qualitative, descriptive, and exploratory study conducted in 2023 using intentional non-probabilistic sampling with a snowball strategy. Eleven semi-structured individual interviews were carried out: nine with women with physical disabilities and two with professionals specialized in disability, the latter used as contextual input for the discussion. Interviews were transcribed verbatim and manually analyzed using content analysis, with open coding and the development of emerging categories. Results. Participants described fragmented knowledge of their sexual and reproductive rights, insufficient sexual education, doubts about contraception and fertility, absence of sexual health approaches in rehabilitation, physical and attitudinal barriers in healthcare, and infantilization in clinical interactions. They also identified limited training among healthcare teams and low integration of midwifery roles within care and rehabilitation pathways. Conclusions. Structural, informational, and attitudinal gaps persist, limiting the exercise of sexual and reproductive rights among women with physical disabilities in Chile. Strengthening professional training in disability, improving universal accessibility, and integrating sexual and reproductive health into rehabilitation and midwifery care through an inclusive, comprehensive, and rights-based approach are required.
