Acceso usuarios
Arlette Julissa González Rodríguez
, Lorena Realivazquez Pérez, Erika Yanet Portillo Siqueiros, Gabriel Federico Santiesteban Rodriguez
Objetivo. Explorar las experiencias de acoso y hostigamiento sexual vividas por estudiantes de enfermería durante sus prácticas clínicas y analizar sus implicaciones desde una perspectiva de violencia estructural. Material y Método. Estudio cualitativo con enfoque fenomenológico. Se realizaron entrevistas en profundidad a estudiantes de enfermería de una universidad pública del norte de México que habían cursado prácticas clínicas. La información se analizó siguiendo el método de Braun y Clarke para identificar categorías y subcategorías emergentes. Resultados. Del análisis surgieron seis categorías y tres subcategorías que muestran cómo las jerarquías de poder, la ausencia de protocolos institucionales y la normalización del silencio perpetúan situaciones de vulnerabilidad. El acoso y hostigamiento sexual impactaron de manera integral en las estudiantes, generando hipervigilancia, desgaste emocional, afectaciones en el rendimiento académico y estrategias de afrontamiento basadas en la resistencia individual y la sororidad. Conclusiones. El acoso sexual en los campos clínicos constituye una forma de violencia estructural que trasciende lo individual y exige respuestas institucionales urgentes. Se destaca la necesidad de implementar protocolos efectivos de prevención y atención, fortalecer la formación con perspectiva de género y crear espacios de acompañamiento que garanticen entornos formativos seguros, equitativos y libres de violencia.
Objectiu. Explorar les experiències d’assetjament i hostigament sexual viscudes per estudiants d’infermeria durant les seves pràctiques clíniques i analitzar-ne les implicacions des d’una perspectiva de violència estructural. Material i Mètode. Estudi qualitatiu amb enfocament fenomenològic. Es van realitzar entrevistes en profunditat a estudiants d’infermeria d’una universitat pública del nord de Mèxic que havien cursat pràctiques clíniques. La informació es va analitzar seguint el mètode de Braun i Clarke per identificar categories i subcategories emergents. Resultats. De l’anàlisi van emergir sis categories i tres subcategories que mostren com les jerarquies de poder, l’absència de protocols institucionals i la normalització del silenci perpetuen situacions de vulnerabilitat. L’assetjament i l’hostigament sexual van impactar de manera integral en les estudiants, generant hipervigilància, desgast emocional, afectacions en el rendiment acadèmic i estratègies d’afrontament basades en la resistència individual i la sororitat. Conclusions. L’assetjament sexual en els camps clínics constitueix una forma de violència estructural que transcendeix l’àmbit individual i exigeix respostes institucionals urgents. Es destaca la necessitat d’implementar protocols efectius de prevenció i atenció, reforçar la formació amb perspectiva de gènere i crear espais d’acompanyament que garanteixin entorns formatius segurs, equitatius i lliures de violència.
Objective. To explore the experiences of sexual harassment and harassment faced by nursing students during their clinical placements and to analyze their implications from a structural violence perspective. Material And Methods. A qualitative study with a phenomenological approach was conducted. In-depth interviews were carried out with nursing students from a public university in northern Mexico who had undertaken clinical placements. Data were analyzed following Braun and Clarke’s method to identify emerging categories and subcategories. Results. Six categories and three subcategories emerged from the analysis, showing how power hierarchies, the absence of institutional protocols, and the normalization of silence perpetuate situations of vulnerability. Sexual harassment and harassment had a comprehensive impact on students, generating hypervigilance, emotional exhaustion, effects on academic performance, and coping strategies based on individual resistance and sisterhood. Conclusions. Sexual harassment in clinical settings constitutes a form of structural violence that goes beyond the individual level and requires urgent institutional responses. The need to implement effective prevention and response protocols, strengthen training with a gender perspective, and create support spaces that ensure safe, equitable, and violence-free learning environments is emphasized.
