Acceso usuarios
Gloria Díaz Rodríguez
La gestación subrogada representa uno de los dilemas más complejos en la intersección entre la biotecnología, los derechos reproductivos y las desigualdades de género. Este trabajo ofrece un análisis teórico–crítico que articula perspectivas feministas, utilitaristas y de justicia reproductiva, integradas con un estudio comparativo de marcos regulatorios en Canadá, Reino Unido, Estados Unidos, Ucrania, India y México. Los resultados muestran que, mientras el feminismo liberal enfatiza la autonomía y el consentimiento informado, las corrientes radicales y de justicia reproductiva advierten riesgos de explotación estructural en contextos atravesados por pobreza, migración y desigualdad global. El análisis ético y jurídico revela, además, importantes vacíos normativos y tensiones en el reconocimiento de la filiación, la protección de las gestantes y el interés superior del menor. Se concluye que la gestación subrogada exige una regulación integral que incorpore autonomía relacional, acompañamiento psicológico y jurídico, supervisión bioética y políticas públicas orientadas a combatir la vulnerabilidad estructural. Solo así es posible garantizar prácticas reproductivas respetuosas de la dignidad humana y de los derechos de las mujeres en un contexto global marcado por profundas asimetrías sociales y tecnológicas.
La gestació subrogada representa un dels dilemes més complexos en la intersecció entre biotecnologia, drets reproductius i desigualtats de gènere. Aquest treball ofereix una anàlisi teoricocrítica que articula perspectives feministes, utilitaristes i de justícia reproductiva, integrades amb un estudi comparat de marcs reguladors al Canadà, Regne Unit, Estats Units, Ucraïna, Índia i Mèxic. Els resultats mostren que, mentre el feminisme liberal emfatitza l’autonomia i el consentiment informat, les corrents radicals i de justícia reproductiva adverteixen dels riscos d’explotació estructural en contextos travessats per la pobresa, la migració i la desigualtat global. L’anàlisi ètica i jurídica revela, a més, importants buits normatius i tensions en el reconeixement de la filiació, la protecció de les gestants i l’interès superior del menor. Es conclou que la gestació subrogada exigeix una regulació integral que incorpori l’autonomia relacional, l’acompanyament psicològic i jurídic, la supervisió bioètica i polítiques públiques orientades a combatre la vulnerabilitat estructural. Només així és possible garantir pràctiques reproductives respectuoses amb la dignitat humana i amb els drets de les dones en un context global marcat per profundes asimetries socials i tecnològiques.
Surrogacy represents one of the most complex dilemmas at the intersection of biotechnology, reproductive rights, and gender inequalities. This paper offers a theoretical–critical analysis that brings together feminist, utilitarian, and reproductive justice perspectives, combined with a comparative study of regulatory frameworks in Canada, the United Kingdom, the United States, Ukraine, India, and Mexico. The findings show that, while liberal feminism emphasizes autonomy and informed consent, radical and reproductive justice approaches warn of the risks of structural exploitation in contexts shaped by poverty, migration, and global inequality. The ethical and legal analysis also reveals significant regulatory gaps and tensions regarding the recognition of parentage, the protection of gestational carriers, and the best interests of the child. It is concluded that surrogacy requires comprehensive regulation that incorporates relational autonomy, psychological and legal support, bioethical oversight, and public policies aimed at addressing structural vulnerability. Only in this way is it possible to ensure reproductive practices that respect human dignity and women’s rights in a global context marked by deep social and technological asymmetries.
