Objetivo. Este artículo tiene como objetivo explorar cómo las mujeres migrantes experimentan la maternidad transnacional, enfocándose en los desafíos que enfrentan para conciliar el trabajo remunerado, el cuidado a distancia y la vida familiar, en contextos marcados por la precariedad y las políticas migratorias restrictivas. Material y Método. Se llevó a cabo una revisión de alcance (scoping review). Se analizaron estudios relevantes publicados en las dos últimas décadas que abordaran las maternidades transnacionales. Resultados. La literatura revisada muestra que las madres migrantes realizan funciones de cuidado maternofiliales desde la distancia a través de remesas, de comunicación digital y con estrategias emocionales, a pesar de los altos costes afectivos, laborales y de salud mental. Estas mujeres enfrentan condiciones laborales precarias y barreras estructurales que dificultan su bienestar, pero demuestran una notable resiliencia. Conclusiones. La maternidad transnacional no debe interpretarse como ausencia, sino como una forma compleja de cuidado a distancia. Es imprescindible que los sistemas de salud, y en especial las matronas, reconozcan esta realidad desde un enfoque interseccional y se promuevan políticas públicas que garanticen los derechos de estas mujeres. Se destaca la necesidad de ampliar la investigación con metodologías cualitativas y estudios comparativos a largo plazo.
Objective. This article aims to explore how migrant women experience transnational motherhood, focusing on the challenges they face in balancing paid work, long-distance caregiving, and family life in contexts marked by precariousness and restrictive migration policies. Materials And Methods. A scoping review was conducted. Relevant studies published over the past two decades addressing transnational motherhood were analyzed.Results. The reviewed literature shows that migrant mothers provide maternal and filial care from a distance through remittances, digital communication, and emotional strategies, despite high emotional, work-related, and mental health costs. These women face precarious working conditions and structural barriers that hinder their well-being, yet they demonstrate remarkable resilience. Conclusions. Transnational motherhood should not be interpreted as absence but as a complex form of long-distance care. Health systems, particularly midwives, must recognize this reality through an intersectional approach, and public policies should be promoted to guarantee these women’s rights. The need to expand research using qualitative methodologies and long-term comparative studies is emphasized.
Objectiu. Aquest article té com a objectiu explorar com les dones migrants experimenten la maternitat transnacional, centrant-se en els reptes que afronten per conciliar el treball remunerat, la cura a distància i la vida familiar, en contextos marcats per la precarietat i les polítiques migratòries restrictives. Material i Mètode. Es va dur a terme una revisió d’abast (scoping review). Es van analitzar estudis rellevants publicats en les dues darreres dècades que abordessin les maternitats transnacionals. Resultats. La literatura revisada mostra que les mares migrants exerceixen funcions de cura maternofilials des de la distància mitjançant remeses, comunicació digital i estratègies emocionals, malgrat els alts costos afectius, laborals i de salut mental. Aquestes dones afronten condicions laborals precàries i barreres estructurals que dificulten el seu benestar, però demostren una notable resiliència. Conclusions. La maternitat transnacional no s’ha d’interpretar com a absència, sinó com una forma complexa de cura a distància. És imprescindible que els sistemes de salut, i especialment les llevadores, reconeguin aquesta realitat des d’un enfocament interseccional i es promoguin polítiques públiques que garanteixin els drets d’aquestes dones. Es destaca la necessitat d’ampliar la recerca amb metodologies qualitatives i estudis comparatius a llarg termini.