Mª Dolores Pérez Bravo
, Elena Pérez de la Merced
, Amparo Moreno Hernández
Las mujeres con discapacidad han sido tradicionalmente excluidas de los discursos sobre maternidad y, en particular, de la lactancia materna (LM), convirtiendo esta experiencia en un terreno apenas transitado. El modelo social de la discapacidad permite analizar las barreras que enfrentan las mujeres con discapacidad intelectual y del desarrollo (DID). Entre los principales obstáculos identificados por la literatura se encuentran la falta de formación del personal sanitario, la escasa accesibilidad de la información y una atención posparto deficiente. Como facilitadores, destacan el uso de materiales accesibles, la sensibilización de profesionales y el acompañamiento individualizado. Este estudio pretende conocer la experiencia de madres con DID en relación con la LM, explorando sus representaciones simbólicas, las razones para amamantar o no, el impacto emocional y los apoyos o barreras en el proceso. Se utilizó una metodología mixta con un cuestionario (respondido por 312 mujeres, de las cuales 54 eran madres) y entrevistas semiestructuradas (20 entrevistas, 10 a madres). Los resultados muestran que el 52% de las madres dio el pecho, aunque muchas de las que no lo hicieron manifestaron el deseo de haberlo hecho. Las principales motivaciones fueron el bienestar del bebé. Las emociones asociadas a la LM fueron ambivalentes, mezclando satisfacción, cansancio y frustración. Los apoyos disponibles fueron percibidos como insuficientes y no se identificó una asociación clara entre la imagen de la «buena madre» y la lactancia. Se resalta la necesidad de garantizar la accesibilidad y los apoyos personalizados de las mujeres con DID en su proceso de amamantamiento.
Women with disabilities have traditionally been excluded from discourses on motherhood and, in particular, breastfeeding (BF), making this experience a scarcely explored area. The social model of disability allows for an analysis of the barriers faced by women with intellectual and developmental disabilities (IDD). Among the main obstacles identified in the literature are the lack of training among healthcare professionals, limited accessibility of information, and poor postpartum care. Facilitators include the use of accessible materials, professional awareness, and individualized support. This study aims to understand the experience of mothers with IDD regarding BF, exploring their symbolic representations, reasons for breastfeeding or not, emotional impact, and the supports or barriers encountered in the process. A mixed-methods approach was used, including a questionnaire (answered by 312 women, 54 of whom were mothers) and semi-structured interviews (20 interviews, 10 with mothers). Results show that 52% of mothers breastfed, although many who did not expressed a desire to have done so. The main motivation was the baby’s well-being. Emotions associated with BF were ambivalent, mixing satisfaction, fatigue, and frustration. Available support was perceived as insufficient, and no clear association was found between the image of the «good mother» and breastfeeding. The need to ensure accessibility and personalized support for women with IDD in their breastfeeding process is highlighted.
Les dones amb discapacitat han estat tradicionalment excloses dels discursos sobre maternitat i, en particular, de la lactància materna (LM), convertint aquesta experiència en un terreny poc explorat. El model social de la discapacitat permet analitzar les barreres que afronten les dones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID). Entre els principals obstacles identificats per la literatura hi ha la manca de formació del personal sanitari, l’escassa accessibilitat de la informació i una atenció postpart deficient. Com a facilitadors destaquen l’ús de materials accessibles, la sensibilització professional i l’acompanyament individualitzat. Aquest estudi pretén conèixer l’experiència de mares amb DID en relació amb la LM, explorant les seves representacions simbòliques, les raons per donar el pit o no, l’impacte emocional i els suports o barreres en el procés. Es va utilitzar una metodologia mixta amb un qüestionari (respost per 312 dones, de les quals 54 eren mares) i entrevistes semiestructurades (20 entrevistes, 10 a mares). Els resultats mostren que el 52% de les mares va donar el pit, tot i que moltes de les que no ho van fer van manifestar el desig d’haver-ho fet. Les principals motivacions van ser el benestar del nadó. Les emocions associades a la LM van ser ambivalents, barrejant satisfacció, cansament i frustració. Els suports disponibles van ser percebuts com insuficients i no es va identificar una associació clara entre la imatge de la «bona mare» i la lactància. Es destaca la necessitat de garantir l’accessibilitat i els suports personalitzats per a les dones amb DID en el seu procés d’alletament.