[1]
;
Guzmán Silva, Ibca
[1]
;
Negrete Uribe, Francisca
[1]
;
Cornejo-Aravena, Claudia
[1]
;
Ortiz Contreras, Jovita
[1]
Santiago, Chile
Objetivo. Explorar las percepciones y experiencias de mujeres que optaron por un parto domiciliario en Chile durante el período 2018-2022. Material y método. Estudio cualitativo exploratorio con enfoque fenomenológico trascendental. Se realizaron entrevistas en profundidad a 12 mujeres chilenas (28-37 años) que tuvieron un parto domiciliario planificado y asistido por matronas. El reclutamiento se realizó mediante matronas que atienden partos domiciliarios. El análisis de datos incluyó codificación temática y organización de categorías, asegurando rigor metodológico mediante saturación de información y triangulación. Resultados. Los hallazgos se organizaron en cuatro categorías: 1) Preparación del trabajo de parto y parto, donde destacó el rechazo a la atención hospitalaria y la búsqueda de conocimiento; 2) Aspectos que comandaron el parto en casa, evidenciando la importancia del espacio físico, la continuidad de la vida cotidiana y elementos esotéricos; 3) Sensaciones tras el parto, caracterizadas por empoderamiento y resignificación del dolor; y 4) Elementos transversales, destacando el rol fundamental de acompañantes y matronas. Las mujeres reportaron experiencias positivas, mayor autonomía y capacidad decisional. Conclusiones. El parto domiciliario proporciona experiencias significativamente positivas, estableciendo una interrelación entre educación prenatal, empoderamiento y autonomía. Se evidencia la necesidad de desarrollar políticas públicas alineadas con derechos sexuales y reproductivos que garanticen acceso equitativo a diversas modalidades de atención del parto independientemente del nivel socioeconómico, promoviendo entornos que faciliten la autonomía femenina.
Objective. To explore the perceptions and experiences of women who chose home birth in Chile during the period 2018-2022. Materials and methods. Qualitative exploratory study with a transcendental phenomenological approach. In-depth interviews were conducted with 12 Chilean women (aged 28-37) who had planned home births assisted by midwives. Recruitment was carried out through midwives who attend home births. Data analysis included thematic coding and category organization, ensuring methodological rigor through information saturation and triangulation. Results. The findings were organized into four categories: 1) Preparation for labor and birth, highlighting rejection of hospital care and the search for knowledge; 2) Aspects that guided home birth, demonstrating the importance of physical space, continuity of daily life, and esoteric elements; 3) Sensations after birth, characterized by empowerment and reframing of pain; and 4) Transversal elements, emphasizing the fundamental role of companions and midwives. Women reported positive experiences, greater autonomy, and decision-making capacity. Conclusions. Home birth provides significantly positive experiences, establishing an interrelationship between prenatal education, empowerment, and autonomy. There is a clear need to develop public policies aligned with sexual and reproductive rights that guarantee equitable access to various modalities of childbirth care regardless of socioeconomic status, promoting environments that facilitate female autonomy.
Objectiu. Explorar les percepcions i experiències de dones que van optar per un part domiciliari a Xile durant el període 2018-2022. Material I Mètode. Estudi qualitatiu exploratori amb enfocament fenomenològic transcendental. Es van realitzar entrevistes en profunditat a 12 dones xilenes (28-37 anys) que van tenir un part domiciliari planificat i assistit per llevadores. El reclutament es va fer mitjançant llevadores que atenen parts domiciliaris. L’anàlisi de dades va incloure codificació temàtica i organització de categories, assegurant rigor metodològic mitjançant saturació d’informació i triangulació. Resultats. Els resultats es van organitzar en quatre categories: 1) Preparació del treball de part i part, on va destacar el rebuig a l’atenció hospitalària i la cerca de coneixement; 2) Aspectes que van comandar el part a casa, evidenciant la importància de l’espai físic, la continuïtat de la vida quotidiana i elements esotèrics; 3) Sensacions després del part, caracteritzades per empoderament i resignificació del dolor; i 4) Elements transversals, destacant el rol fonamental d’acompanyants i llevadores. Les dones van reportar experiències positives, major autonomia i capacitat decisional. Conclusions. El part domiciliari proporciona experiències significativament positives, establint una interrelació entre educació prenatal, empoderament i autonomia. Es posa en relleu la necessitat de desenvolupar polítiques públiques alineades amb els drets sexuals i reproductius que garanteixin un accés equitatiu a diverses modalitats d’atenció del part independentment del nivell socioeconòmic, promovent entorns que facilitin l’autonomia femenina.