Introducción. La postergación de la maternidad es el resultado de la planificación familiar sobre el cambio en el patrón demográfico que Chile ha experimentado desde hace varios años, lo que se acompaña con el posicionamiento de las mujeres como fuerza productiva en lugar de reproductiva. Objetivo. Conocer la percepción de mujeres de la Facultad de Medicina de la Universidad de Chile con relación a los factores que influyen en la postergación de la maternidad. Material y Método. Investigación cualitativa, descriptiva, con un muestreo teórico estratificado. Las participantes son estudiantes y docentes de la Facultad de Medicina de la Universidad de Chile. Resultados. Las entrevistadas se refieren a la maternidad como un desafío, un proceso difícil que requiere de reflexión, tiempo, recursos emocionales y materiales. Además, el término «postergación de la maternidad» es interpretado según las realidades individuales, produciendo múltiples acepciones, y diferentes factores que inciden en la elección de maternar, como la integración de las mujeres a la fuerza productiva, aun cuando son vistas como sostenedoras de cuidados y crianza. Conclusiones. Se desprende que el término postergación de la maternidad pueda quedar obsoleto en la actualidad, debido a que el proyecto de vida de una mujer y sus diferentes cursos no están condicionados a la experiencia de maternidad A su vez del estudio surgió que cuando se habla de postergación no se incluye a las mujeres que deciden no ser madres, dejando en evidencia que no existe postergación si no hay elección de maternar.
Introducció. L’ajornament de la maternitat és el resultat de la planificació familiar en el context del canvi en el patró demogràfic que Xile ha experimentat des de fa diversos anys. Aquest fenomen s’acompanya del posicionament de les dones com a força productiva en lloc de reproductiva. Objectiu. Conèixer la percepció de les dones de la Facultat de Medicina de la Universitat de Xile en relació amb els factors que influeixen en l’ajornament de la maternitat. Material i Mètode. Investigació qualitativa, de caràcter descriptiu, amb un mostreig teòric estratificat. Les participants són estudiants i docents de la Facultat de Medicina de la Universitat de Xile. Resultats. Les entrevistades descriuen la maternitat com un desafiament, un procés complex que requereix reflexió, temps, recursos emocionals i materials. A més, el terme «ajornament de la maternitat» és interpretat segons les realitats individuals, generant múltiples accepcions i diversos factors que incideixen en la decisió de maternar, com ara la integració de les dones al món laboral, tot i que continuen sent percebudes com a cuidadores i responsables de la criança. Conclusions. Es desprèn que el concepte d’ajornament de la maternitat podria resultar obsolet en l’actualitat, ja que el projecte de vida d’una dona i els seus diversos camins no estan necessàriament condicionats per l’experiència de la maternitat. A més, l’estudi revela que quan es parla d’ajornament no s’inclouen les dones que decideixen no ser mares, fet que evidencia que no hi ha ajornament si no hi ha voluntat de maternar.
Introduction. The postponement of motherhood is the result of family planning in the context of demographic changes that Chile has experienced over several years. This shift is accompanied by the positioning of women as a productive rather than reproductive force. Objective. To explore the perceptions of women from the Faculty of Medicine at the University of Chile regarding the factors that influence the postponement of motherhood. Material And Method. A qualitative, descriptive study was conducted using stratified theoretical sampling. Participants included students and faculty members from the Faculty of Medicine at the University of Chile. Results. Interviewees described motherhood as a challenge: a complex process requiring reflection, time, and both emotional and material resources. Furthermore, the term «postponement of motherhood» is interpreted through individual realities, resulting in multiple meanings and various influencing factors in the decision to become a mother, such as women’s integration into the workforce, even as they continue to be viewed as primary caregivers. Conclusions. The findings suggest that the concept of postponement of motherhood may be outdated, as a woman’s life project and its various paths are not necessarily conditioned by the experience of motherhood. Additionally, the study highlights that the discourse on postponement excludes women who choose not to become mothers, revealing that there is no postponement when there is no intention to become a mother.