Acceso usuarios
La violencia intrafamiliar (VIF) se ha tratado de combatir históricamente por las consecuencias que puede tener en las víctimas. En Chile está regulada por la ley 20.066 y, además, existen diversos actores que trabajan en ella, tales como organizaciones no gubernamentales (ONG) y distintos profesionales de la salud que se desempeñan en la atención primaria (APS). En pandemia, asociado a factores estresantes del confinamiento, se esperaba la agudización de casos, por lo que, considerando la escasez de estudios cualitativos al respecto nuestro OBJETIVO. Conocer la percepción de agentes clave al trabajar contra la VIF hacia mujeres en contexto de pandemia en Chile durante el año 2021-2022. MATERIAL Y MÉTODOS. Se utilizó una metodología cualitativa, realizando entrevistas semiestructuradas a participantes de distintas ONG que trabajan en VIF y a psicólogos/as o trabajadores/as sociales que ejerzan en atención primaria de salud. RESULTADOS. Se perciben diferencias en el abordaje de los casos entre ONG y APS, existiendo poca relación entre ambos actores. Se valoran las medidas de abordaje de la VIF gubernamental en pandemia, pero, se percibe como insuficiente, explicado por la falta de recursos y capacitación para los profesionales de salud, sesgo y discriminación desde carabineros hacia las víctimas. Se valora la visibilización de la violencia gracias al feminismo. Sin embargo, con ello no disminuyen los casos. CONCLUSIÓN. Se considera necesario el abordaje profundo, favoreciendo la inyección de recursos y capacitaciones a personal gubernamental y de salud.
Intimate partner violence (IPV) has historically been addressed due to its serious consequences for victims. In Chile, it is regulated by Law 20.066, and various actors are involved in its response, including non-governmental organizations (NGOs) and healthcare professionals working in primary healthcare (PHC). During the pandemic, due to stress factors associated with lockdowns, an increase in cases was anticipated. Given the lack of qualitative studies on the subject, our OBJECTIVE of this research is to understand the perceptions of key actors working against IPV toward women in the context of the pandemic in Chile during 2021-2022. MATERIAL AND METHODS. To achieve this, a qualitative methodology was used, conducting semi-structured interviews with participants from various NGOs working on IPV and with psychologists or social workers employed in primary healthcare. RESULTS. There are differences in how cases are addressed between NGOs and PHC, with limited coordination between the two. Governmental measures to address IPV during the pandemic are acknowledged, but perceived as insufficient, due to a lack of resources and training for healthcare professionals, as well as bias and discrimination from police officers toward victims. The increased visibility of violence due to feminism is valued, yet this has not led to a reduction in cases. CONCLUSION. A deeper approach is deemed necessary, including increased funding and training for both governmental and healthcare personnel.
La violència intrafamiliar (VIF) s’ha intentat combatre històricament per les conseqüències que pot tenir en les víctimes. A Xile està regulada per la llei 20.066 i, a més, hi ha diversos actors que hi treballen, com ara organitzacions no governamentals (ONG) i diferents professionals de la salut que treballen a l’atenció primària (APS). Durant la pandèmia, a causa dels factors estressants associats al confinament, s’esperava un augment dels casos. Per això, i considerant l’escassetat d’estudis qualitatius sobre el tema ens hem fixat com OBJECTIU. Conèixer la percepció dels principals actors que treballen contra la VIF envers les dones en el context de pandèmia a Xile durant els anys 2021-2022. MATERIAL I MÈTODES. Per assolir aquest objectiu, es va utilitzar una metodologia qualitativa, mitjançant entrevistes semiestructurades a participants de diverses ONG que treballen en l’àmbit de la VIF i a psicòlegs/es o treballadors/es socials que exerceixen en l’atenció primària de salut. RESULTATS. Es perceben diferències en l’abordatge dels casos entre les ONG i l’APS, amb poca relació entre ambdós actors. Es valoren les mesures governamentals d’abordatge de la VIF durant la pandèmia, però es consideren insuficients, a causa de la manca de recursos i de formació per als professionals de la salut, així com per l’existència de biaixos i discriminació per part dels carabiners envers les víctimes. Es valora la visibilització de la violència gràcies al feminisme, però això no ha comportat una disminució dels casos. CONCLUSIÓ. Es considera necessari un abordatge profund, que afavoreixi la injecció de recursos i la capacitació del personal governamental i sanitari.
